Un estudi liderat pel grup de Genòmica Translacional del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) permet classificar les lesions fibroepitelials de mama segons les seves característiques genòmiques. Els resultats es publiquen a la revista Molecular Oncology.
Les lesions fibroepitelials de mama representen fins a un 15 per cent de les tumoracions que apareixen a la mama i formen un grup molt heterogeni, però es poden englobar en dos grans grups. D’una banda, els fibroadenomes, que són benignes i són els més freqüents. D’altra banda, els tumors fil·loides, que poden ser de tres tipus diferents, són molt poc freqüents i poden ser malignes. El problema, explica Maria Vidal, primera signant del treball i membre col·laborador del grup de Genòmica Translacional del VHIO, és que les lesions intermèdies “poden ser complicades de classificar”.
Per aquest motiu, el seu grup va decidir fer un estudi per veure si es podia millorar la tradicional classificació morfològica d’aquestes lesions. Van analitzar l’expressió genòmica de 105 gens en tumors de 75 pacients i van contrastar les dades obtingudes amb la història clínica dels pacients i els gens d’altres pacients amb càncer de mama i de persones sense càncer de mama. I també van comparar el perfil genòmic obtingut amb la classificació genòmica clàssica del càncer de mama (Luminal A, Luminal B, Basal-like, HER2-enriquit i Claudin-low). Una comparació que, com remarca Vidal, no s’havia realitzat fins ara.
Comparació genòmica
Una de les troballes que han fet és que gran part de les lesions fibroepitelials de mama s’assemblen genòmicament als teixits no patològics de la mama. Però, com exposa aquesta experta, “hi ha un grup de lesions, sobre tot els tumors fil·loides, que s’assemblen genòmicament als tumors de mama Basal-like o Claudin-low, que són tumors molt agressius”. Els experts van veure que les lesions que s’assemblaven genòmicament a aquests dos tipus de càncer també es comportaven de forma més agressiva.
Per tant, un fet molt destacat de l’estudi, comenta Vidal, és que “la classificació genòmica que proposem és millor que la classificació morfològica tradicional a l’hora de predir la recurrència d’aquestes lesions”.
Vidal també comenta que, gràcies als resultats d’aquest estudi, han pogut comprovar que l’índex proliferatiu i l’expressió dels processos mesenquimals són de gran utilitat per classificar objectivament les lesions fibroepitelials.”Hi havia dos tipus de gens que predominaven, els epitelials i els mesenquimals. Els mesenquimals codifiquen per al mesènquima, i tenen característiques més malignes”. Ara, explica Vidal, el següent pas seria disposar del finançament necessari per replicar l’estudi en més pacients. Si els resultats es confirmessin, el següent objectiu seria desenvolupar un “test genòmic que es pugui aplicar a la lesió i permeti distingir les lesions fibroepitelials de baix risc, que, per tant, necessiten observació o cirurgia, de les d’alt risc, que requereixen tractaments més agressius”.
La classificació genòmica
és millor que la classificació morfològica tradicional
per predir la recurrència
L’objectiu final
seria desenvolupar
un test genòmic que es
pugui aplicar a la lesió
