Gaceta médica Barcelona | viernes, 17 de octubre de 2014 h |

LKB1 té un paper fonamental per iniciar el procés de reparació de l’ADN danyat per la radiació ultraviolada.

Investigadors del grup de Melanoma del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) han descobert que la proteïna LKB1 és essencial per iniciar el procés de reparació de l’ADN danyat per la radiació ultraviolada. La troballa, publicada a Plos Genetics, podria permetre l’ús d’aquesta proteïna com a factor de risc a patir càncer de pell.

L’objectiu de l’estudi del VHIR era determinar les possibles causes que contribueixen a que la radiació solar provoqui l’aparició de tumors de pell. En particular, volien conèixer com participa en aquests processos LKB1, una proteïna mutada en tumors humans. Per portar a la pràctica l’estudi, l’equip del VHIR va desactivar en un grup de ratolins una de les dues còpies de la proteïna LKB1. Els investigadors van sotmetre una sola dosi fisiològica de radiació ultraviolada a ratolins recent nats, equivalent a la que pot patir un nen sense protecció exposat al sol en ple estiu durant tres hores. Els animals van desenvolupar càncer de pell cinc mesos abans del que s’esperava. En concret, els ratolins transgènics als que els van treure una còpia de LKB1 van desenvolupar un carcinoma de cèl·lules escamoses de la pell associat a un defecte de la reparació de l’ADN danyat. Aquestes dades han estat corroborades en dos models animals addicionals de melanoma que es faran públics en breu.

Els investigadors no només han descobert que LKB1 juga un paper essencial com a sensor de la reparació del dany, sinó que també les cèl·lules amb l’ADN danyat són més resistents a la mort cel·lular. “En no poder LKB1 desenvolupar la seva funció, s’afavoreix l’acumulació de cèl·lules mutades i el desenvolupament de tumors”, indica Juan Ángel Recio, autor principal de l’estudi.

Després d’estudiar la funció de la proteïna en els models animals, els investigadors van recollir mostres de pacients amb càncer de pell. Van detectar que en la meitat dels casos els tumors mostraven poca o cap expressió de LKB1 en totes les fases de la malaltia, però especialment en àrees de la pell exposades al sol, com la front i el nas. Segons el Recio, aquest descobriment suggereix que “la pèrdua d’expressió de la proteïna és precoç i que molt probablement contribueix al desenvolupament del càncer induït per la radiació ultraviolada”.

El següent pas de l’equip de la Vall d’Hebron serà avaluar l’ús de la proteïna LKB1 com a factor pronòstic del risc de tenir càncer de pell a causa de la radiació solar, i posaran especial atenció a les famílies amb historial d’aquesta malaltia. També estan investigant els diferents factors capaços d’alterar l’expressió de LKB1, que fins ara són desconeguts.