GACETA MÉDICA Barcelona | viernes, 30 de mayo de 2014 h |

Els tumors de mama estrògen negatiu (ER-) suposen entre el 20 i el 30 per cent dels casos de càncer de mama. En aquests casos, la metàstasi acostuma a donar-se al pulmó i a altres teixits tous, i acaba de ser descoberta una via implicada en aquest procés proliferatiu.

El treball, realitzat en mostres de tumors de ratolí i en línies cel·lulars, validades amb 580 mostres de tumors primaris de mama, ha estat liderat per Roger Gomis, professor d’Investigació Icrea de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), i és una col·laboració entre dos laboratoris de l’IRB i Joan Massagué, des del Memorial Sloan Kettering Cancer Center de Nova York. Publicat a EMBO Molecular Medicine, revela que la pèrdua de funció del gen RARRES3 en cèl·lules de càncer de mama promou la metàstasi a pulmó.

Els investigadors demostren que RARRES3 està inhabilitat en els tumors de mama estrògen negatiu, el què promou la invasió posterior de les cèl·lules canceroses i els hi confereix “una major malignitat”, descriu Gomis, cap del Laboratori de Control i Creixement de Metàstasis del Càncer de l’IRB.

Així, l’absència d’aquest gen permet a la cèl·lula tumoral de mama desenvolupar capacitats d’adhesió de les cèl·lules malignes al teixit pulmonar.

A més, les cèl·lules perden la capacitat de diferenciació, el què facilita la iniciació de metàstasi a teixits distants.

A partir d’aquests resultats, els investigadors no només suggereixen que la manca de RARRES3 podria ser un bon marcador per identificar a les pacients amb més probabilitats de patir metàstasi a pulmó, sinó que pensen que alguns dels pacients podrien beneficiar-se d’un tractament amb àcid retinoic en un context de tractament de prevenció de metàstasi després de l’extirpació del tumor original.

Segons expliquen, aquest tractament afavoriria la funció de diferenciació cel·lular i evitaria habilitats de cèl·lula mare, que els confereixen major malignitat. “Els tractaments amb àcid retinoic ja s’han provat abans per a altres tipus de patologies. Proposem que podria ser interessant desenvolupar tractaments específics per a aquest subtipus de càncer de mama”, diu Gomis.

Els primers autors del treball són Mónica Morales, investigadora postdoctoral, i Enrique J. Arenas, estudiant de doctorat “la Caixa”, ambdós del Laboratori de Gomis. El professor d’Investigació Icrea, Xavier Salvatella, cap del laboratori de Biofísica Molecular de l’IRB, va contribuir a revelar l’estructura de RARRES3, clau per descobrir la doble funció que exerceix en la cèl·lula.