Mar Barberà Barcelona | viernes, 11 de septiembre de 2015 h |

“L’hospital no és l’entorn més segur pel malalt, sembla una paradoxa però és així”. Amb aquesta contundència s’expressa Antoni Juan Pastor, director assistencial de l’Institut Català de la Salut (ICS), quan, després de publicar les memòries del 2014 d’aquesta entitat, parla sobre la tendència actual dels models alternatius a l’hospitalització convencional. Una tendència que, segons Juan, no és tan actual. “Com a ICS fa vint anys que tenim una aposta molt clara per aquestes alternatives”, assenyala l’expert. Amb l’objectiu d’augmentar la seguretat clínica del pacient i reduir els riscos que comporten els entorns hospitalaris, s’han desplegat una sèrie de models alternatius a l’hospitalització convencional. Entre aquests nous models assistencials destaquen l’hospitalització a domicili, els hospitals de dia i la cirurgia major ambulatòria (CMA), a més de les unitats de curta estada, de subaguts i de diagnòstic ràpid.

Tipus de models alternatius

La cirurgia ambulatòria, com a model en la pràctica d’alguns procediments quirúrgics, permet que el pacient retorni al seu domicili el mateix dia de la intervenció.“El 90 per cent ja poden marxar cap a casa després d’una operació, ja que la cirurgia major ambulatòria és una alternativa molt segura”, destaca Juan. Els factors que han permès la consolidació d’aquesta alternativa hospitalària han estat diversos, entre ells, destaquen l’ús de tècniques anestèsiques i fàrmacs que permeten una ràpida recuperació, l’eficiència del model amb resultats econòmics clarament beneficiosos, la participació activa i l’esforç dels professionals de la salut, i l’acceptació per part del pacient del caràcter ambulatori. L’any 2014, els centres de l’ICS van dur a terme 41.586 intervencions de cirurgia major ambulatòria, un 4 per cent més que el 2013. Aquesta xifra representa prop del 42 per cent de totes les intervencions de cirurgia major que es realitzen als hospitals de l’ICS.

Pel que fa a l’hospitalització a domicili, s’enfoca a pacients que provenen de l’AP o d’urgències, i que necessiten una sèrie d’atencions i de cures que serien pròpies de l’hospitalització però que es poden dur a terme en el seu domicili, sempre que el pacient reuneixi una sèrie de condicions. “Una casa amb unes condicions determinades, amb algú que cuidi el pacient i, sobretot, un telèfon”, explica Juan. Aquests malalts reben un tractament equivalent al tractament hospitalari. Cada dia els visiten el personal d’infermeria, i el personal mèdic cada dos dies, depenent dels casos particulars.“Normalment són pacients amb patologies cròniques o també algun pacient quirúrgic, als quals se’ls ha realitzat una intervenció i ha anat tot bé però és necessari que rebin unes cures especialitzades”, diu Juan, que afegeix que, aquesta alternativa, com les altres, “ens serveix per escurçar l’estada hospitalària”. Durant l’any 2014, els centres hospitalaris de l’ICS van augmentar un 6 per cent l’activitat d’hospitalització a domicili.

Durant el mateix any 2014, van augmentar prop d’un 8 per cent les sessions d’hospital de dia. Aquests centres són recursos assistencials oberts matí i tarda. “Podem fer una valoració diagnòstica d’un pacient o podem fer un tractament curt, per hores”, assenyala Juan. Aquest expert destaca que tots aquests models alternatius a l’hospitalització persegueixen diversos objectius, però, “el més important és la seguretat clínica del pacient”. Aquestes alternatives també serveixen per utilitzar correctament els recursos sanitaris que, segons Juan ”és sinònim de posar el malalt en el lloc més idoni. S’estalvien recursos i el malalt està més ben atès”.