Els gens solen expressar-se sempre com en l’escriptura occidental: d’esquerra a dreta en el nostre ADN. Així, quan parlem de l’activitat del nostre genoma, en realitat ens estem referint a l’expressió dels gens en aquest sentit de la doble cadena d’ADN. No obstant això, des de fa un temps, es coneix l’existència d’unes quantes seqüències d’ADN rebel que s’activen a l’inrevés: de dreta a esquerra. Són coneguts com transcrits antisentit.
Se sap molt poc de les seves funcions, però un treball co-dirigit per Manel Esteller, director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell), i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona i investigador ICREA, i Sonia Guil del mateix departament, proporciona noves pistes i mecanismes per entendre les seves funcions i les seves alteracions en càncer. La troballa es publica en l’edició avançada de Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS).
Cotxes en sentit contrari
“Si imaginem una carretera per on tots els cotxes van en el mateix sentit, hem trobat un cotxe que va en sentit contrari i xoca contra un d’ells”, explica Manel Estelller sobre el resultat de la investigació. Concretament, aquest transcrit antisentit regula un gen expressat de forma més normal que es diu ‘vimentina’, associat al procés d’invasió tumoral. “També descrivim com en càncer de còlon una alteració epigenètica trasbalsa aquest delicat equilibri de cotxes que van en diferents sentits per la mateixa via”, diu Esteller.
“Una altra dada rellevant de l’estudi és la descripció per primera vegada d’un mecanisme molecular que explica com es manté tot aquest tràfic creant un bucle tridimensional que permet la convivència i autoregulació de gens que s’expressen en diferents sentits”, conclou la investigadora Sonia Guil.
Els resultats derivats de la recerca desenvolupada a l’Idibell suposen també un avanç en la recerca de nous biomarcadors de càncer i proporcionen les bases per a futures teràpies contra les malalties humanes basades en el desenvolupament de molècules antisentit que puguin ser usades com a fàrmacs.
