Cal avançar en la integració dels sistemes sanitari i social per abordar la cronicitat. Aquesta és la principal conclusió de la I Jornada Transversal d’Atenció a la Cronicitat: Què necessito? Què oferim?, organitzada per La Unió, associació empresarial d’entitats que presten serveis sanitaris i socials. Segons dades del CatSalut, el 74 per cent dels adults pateixen una malaltia crònica. I el 50 per cent d’aquests pacients desenvolupen malalties cròniques múltiples. A més, les malalties cròniques són el problema de salut que demanda més serveis sanitaris, ja que poden suposar fins al 75 per cent de la despesa sanitària.
Garantir la continuïtat assistencial
En aquest sentit, Albert Ledesma, director del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària, ha fet una ferma defensa d’aquest pla, aprovat el febrer amb l’objectiu de garantir la continuïtat assistencial dels pacients. Un objectiu molt necessari pels malalts crònics, molts dels quals pateixen situacions socials extremadament complicades. Aquest pla contempla, entre altres mesures, la creació d’una història clínica i social compartida entre els departaments de Salut i de Benestar Social i Família. “Hem de respondre a les necessitats sanitàries i socials. I cal que tots transformem les nostres actituds”.
La paraula “transformació” ha sigut de les més utilitzades pels representants de l’Administració. Josep Maria Padrosa, director del Servei Català de la Salut, ha assenyalat que “el Pla de Salut 2011-2015 parla de transformació. Però hem de tenir present que la transformació implica que s’han de modificar actituts i maneres de funcionar per prendre decisions necessàries que costen d’acceptar”. També s’ha fet referència al finançament. Carmela Fortuny, directora general de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials, ha parlat de la delicada situació de l’àmbit dels crònics amb malalties mentals. “Quan aquest àmbit havia de créixer, sobretot en prestacions socials, va arribar la crisi i no va poder ser. Caldrà fer una discriminació positiva quan el model ho permeti”.
La crisi també es nota molt en l’àmbit de l’atenció sociosanitària a les persones grans, que normalment arrosseguen diverses malalties cròniques. Segons ha explicat Josep Ballester, director de l’Àrea Sanitària del Grup Mutuam, “s’ha reduït un 25% el poder adquisitiu dels professionals. I les famílies tenen dificultats per fer un ingrés sociosanitari perquè hi ha un copagament. La gent ingressa més tard i, per tant, en pitjor estat, i les estades són més curtes”.
Per la seva banda, Pilar Casaus, directora mèdica de l’Institut Pere Mata, ha explicat que “moltes vegades el sistema no és prou àgil per atendre els crònics amb una malaltia mental, que potser necessiten un habitatge amb suport al dia següent per evitar un ingrés hospitalari”.
Aquest és el nombre de places sociosanitàries que oferia el CatSalut l’any 2012, segons ha explicat Josep De Martí, gerent d’Inforesidencias. El 2002 n’hi havia 7.185. Això suposa un augment del 22%.
Segons el CatSalut, les cinc malalties cròniques amb major impacte en la mortalitat (aparell circulatori, tumors, aparell respiratori, sistema nerviós i malalties mentals) causen el 78% de les defuncions.
Aquest és el nombre de places en els habitatges amb suport a salut mental que havia l’any 2012, segons ha explicat Enric Arqués, president de Fòrum i co-director de l’Associació Joia. El 2003, n’hi havia 524 places.
Segons el CatSalut, aquest és el nombre total de malalts crònics que també pateixen dependència. Representa un 6% de la població que viu a Catalunya.
