José A. Rodríguez Barcelona | viernes, 18 de diciembre de 2015 h |

El Centre d’Oftalmologia Barraquer ha implantat per primera vegada a Europa un ull biònic en un pacient amb síndrome d’Usher. Aquest pacient, per tant, “és sord i cec”, explica Jeroni Nadal, coordinador adjunt del departament de vitreorretina del centre i responsable de la intervenció. Fins ara, només s’havia col·locat un ull biònic a un pacient d’aquest tipus als Estats Units.

Pròtesi de retina

Els experts han col·locat un sistema de pròtesi de retina Argus II, fabricat i desenvolupament íntegrament per l’empresa americana Second Sight, també conegut com a “ull biònic” o “implant de retina”. L’ull té com a finalitat proporcionar l’estimulació elèctrica de la retina per augmentar la percepció visual en persones cegues.

Com explica Nadal, un dels dos únics cirurgians a Espanya habilitats per realitzar aquest tipus de cirurgia, aquest ull biònic consta de dos components. D’una banda, un component extern, que són unes ulleres i un processador informàtic que envia per telemetria l’energia necessària a l’interior de l’ull. Una vegada processada aquesta informació, es transforma en un impuls elèctric que es transmet a la retina, on s’ha col·locat un implant. Així mateix, l’ull compta amb una antena pediocular, que va a una matriu de silicona, i un transductor que es col·loca al voltant de l’ull. D’ell surt un cablejat que entra a l’ull.

Dins de l’ull es col·loca un implant, un dispositiu rectangular de 15 mil·límetres que, a més, té 64 estimuladors metàl·lics. Aquests s’encarreguen d’estimular les cèl·lules internes de la retina. “Aquest estímul elèctric és similar al que es produeix d’una forma fisiològica i que genera la visió en la retina. El cervell l’assimila i el pacient pot entendre’l”, afegeix Nadal.

Guany de visió

Per tant, comenta aquest expert, el pacient compta amb un electroestimulador de visió artificial, “que li permetrà captar siluetes, formes, moviments i 20 graus centrals de visió”. Per a una persona sord-muda i cega, “es tracta, com és evident, d’un canvi radical, ja que podrà tenir una vida molt més autònoma”.

Nadal assenyala que la intervenció “ha anat bé”. S’ha perllongat durant “3 hores i 45 minuts, que és bastant temps, perquè és necessari realitzar un acurat control dels components informàtics de l’implant, i valorar les impedàncies del sistema constantment”.

Principals dificultats

Però una de les dificultats de col·locar un implant d’aquest tipus en un pacient sord-cec són els problemes en el posterior aprenentatge de la visió. Per això, assenyala Nadal, “sempre s’havia descartat aquest tipus de pacients”. En aquest sentit, Nadal explica que “l’operació que es va realitzar als Estats Units va anar bé, però després va haver-hi dificultats durant el període d’aprenentatge”. L’avantatge del pacient intervingut per aquest expert és que “havia après el llenguatge de signes abans de quedar-se cec, i compta amb un intèrpret amb el qual pot comunicar-se a través del tacte”, comenta Nadal.

Ara, aquest pacient haurà de realitzar un entrenament durant 6-8 setmanes amb els especialistes. “I després seguirà adaptant-se en el seu entorn”, afegeix Nadal.