josé a. rodríguez Barcelona | viernes, 06 de febrero de 2015 h |

La pneumònia és responsable d’aproximadament el 50 per cent dels casos de sèpsia greu. Ara, un projecte que ha involucrat investigadors de la Societat Europea de Medicina Intensiva i centres de diversos països europeus ha permès identificar un gen (FER, localitzat al cromosoma 5) que està associat amb una major supervivència en sèpsia provocada per pneumònia. Com explica Jordi Rello, cap del grup d’Investigació Clínica i Innovació en la Pneumònia i la Sèpsia (CRIPS) del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), que ha liderat la participació espanyola en aquest estudi, “les persones portadores d’aquest gen tenen un 10 per cent menys de risc de morir per sèpsia causada per pneumònia”. Segons Rello, en els últims anys s’havia especulat amb la relació entre factors genètics i aquesta malaltia, “però és la primera vegada que s’identifica un gen associat amb la probabilitat de supervivència”.

1 de cada 5 persones porta el gen

L’objectiu dels investigadors era determinar si els factors genètics contribueixen al progrés de la sèpsia provocada per una pneumònia. Per realitzar l’estudi, publicat recentment a The Lancet, es van analitzar 6 milions de gens de 1.525 malalts ingressats a unitats de cures intensives de 143 centres i de 16 països europeus. Com assenyala Rello, “en una investigació en la qual es busca identificar gens relacionats amb una malaltia, cal que el nombre de participants sigui elevat”. El projecte ha estat finançat pel Sisè Programa Marc d’Investigació de la Unió Europea i Rello va ser l’encarregat de coordinar la incorporació dels pacients de 35 UCIs espanyoles.

Com explica aquest expert, el 20 per cent de la població és portadora del gen. “Aquest aspecte és molt interessant des del punt de vista pràctic, ja que es podrien identificar biomarcadors i detectar amb tècniques genètiques els malalts que tenen el gen per estratificar el risc de la malaltia”. D’aquesta manera, continua Rello, “potser caldria que els pacients que no en són portadors estiguin sotmesos a tractaments més agressius o siguin els principals candidats a participar en assaigs clínics d’anticossos monoclonals, i que els que en són portadors rebin tractaments menys agressius”.

Actualment, Rello participa en una investigació en la qual estan analitzant població ingressada en la UCI que pateix sèpsia a causa d’una infecció intraabdominal o una infecció del sistema nerviós central (meningitis) per tal de trobar el gen o els gens que puguin estar implicats amb la probabilitat de supervivència.

Reptes en sèpsia

Segons Rello, el descobriment de gens associats amb el risc de mortalitat en sèpsia permetrà avançar en la personalització dels tractaments. Aquest expert considera que, en el camp d’aquesta patologia, cal fer “el mateix que han aconseguit els oncòlegs i els hematòlegs durant els últims anys, és a dir, més medicina personalitzada”.

Els tractaments del futur implicarien, per tant, introduir “la immunoteràpia, ja que cal passar dels antibiòtics als anticossos monoclonals, sobretot en malalts d’alt risc”. Com recorda Rello, “actualment hi ha assaigs en fase 1 i fase 2 per aconseguir-ho”. En aquest sentit, el seu grup participa en un assaig centrat en el bacteri Staphylococcus aureus.