br
Dilluns passat es va constituir la Comissió Interdepartamental de Salut (CIS), que es posa en marxa per preparar abans de l’estiu l’esborrany del Pla interdepartamental de salut pública (Pinsap) de Catalunya.
Antoni Mateu, secretari de Salut Pública, explica que l’origen d’aquest projecte es troba en la llei 18/2009 de Salut Pública, que estableix en el seu article 4 que la salut pública, per poder desplegar totes les seves activitats, necessita eines de govern que li permeti garantir la coordinació de les accions per a la salut de la població.
Para això, la llei estableix que cal desenvolupar el Pla interdepartamental de Salut Pública, que marca les actuacions del govern en aquesta matèria, i la clau, segons puntualitza Mateu, és que les propostes de la comissió seran vinculants per al govern.
La Comissió, coordinada pel Departament de Salut, és el resultat de l’Acord de Govern del passat 20 de novembre i està constituïda per representants de tots i cadascun dels departaments del govern.
L’objectiu és impulsar el disseny i l’elaboració del Pla recollint aportacions de les administracions, institucions, els agents socials i econòmics, les societats científiques, les corporacions professionals i la societat civil en general, amb la idea de “establir sinergies en actuacions que aportin un increment de l’eficiència de les polítiques intersectoriales i desenvolupar totes les intervencions que, d’acord amb els objectius 2020 de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), permetin millorar la qualitat de vida dels ciutadans”.
Amb un enfocament en temes de salut en totes les polítiques, i emmarcat en el Pla de Salut de Catalunya, el Pinsap és un mandat legal que articula l’acció de govern que té resultats en salut.
Segons informa Mateu, preveuen tenir acabat el pla per després de l’estiu per presentar-ho formalment.
Finlàndia o Suècia, referents
El secretari general de Salut Pública assenyala que estan prenent com a referent les accions que s’han dut a terme en altres països com Finlàndia, Suècia, Canadà, l’Estat de Califòrnia a Estats Units i el sud d’Austràlia, ja que són països molt avançats en polítiques proactives de salut pública.
Mateu fa referència al fet que les actuacions dels serveis sanitaris incideixen sobre el 10 o l’11 per cent de la millora de salut d’una població, però la resta depèn de components genètics, ambientals, actuacions de l’entorn social, l’alimentació…
Per aquest motiu volen explicitar visualment allò que ja estan realitzant en altres departaments per millorar la salut de la població, en termes d’activitats culturals, seguretat vial, les accions de justícia, transport actiu, esports…
Com ja ha reivindicat en altres ocasions el conseller de Salut, Boi Ruiz, Mateu insisteix que la clau del futur en salut pública consisteix a ser proactius i no reactius.
En aquest sentit, recorda que solament un 11 per cent de la població adulta a Catalunya consumeix 5 racions diàries de fruites i hortalisses. No obstant això, se sap que l’increment del consum diari d’una porció redueix un 4 per cent la mortalitat per cardiopatia isquèmica, pel que la importància de promoure el consum de verdures és evident.
Les actuacions dels serveis sanitaris incideixen sobre el 10% de la salut pública
Finlàndia, Suècia, Canadà, Califòrnia i el sud d’Austràlia, referents en polítiques proactives
