br
Es tracta d’un assassí en sèrie… Es diu que aquesta malaltia mata cada dia 50 persones a tot el país. La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) representa un enorme problema de salut pública i Juan Ruiz Manzano, ex president de la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (Separ) i professor de medicina a l’Universitat Autònoma de Barcelona, ens explica tot seguit perquè.
Pregunta: La malaltia es presenta amb un acrònim difícil, però unes xifres més que preocupants…
Resposta: La malaltia pulmonar obstructiva crònica és una de les malaltes cròniques més preocupants des de l’àmbit de la salut pública. Fent servir dades de desembre del 2012, se sap que al món hi ha ja 328 milions de malalts i que, dins l’Estat espanyol, afecta un 10% dels ciutadans entre 40 i 80 anys…
P: ¿Per què?
R: Pel costum de fumar, l’hàbit del tabaquisme; tingut encara com un tret cultural entre molta gent però que, al meu entendre, es tracta en realitat d’una malaltia.
P: Si no es fumés…
R: La malaltia pràcticament desapareixeria.
P: Tanmateix, ara tenim sobre la taula molts malalts amb els quals cal fer alguna cosa.
R: Els pneumòlegs estem molt ficats en el tema, i ara també ho estan els metges d’atenció primària. Uns i altres hem elaborat una guia, Gesepoc, que permetrà identificar els pacients el més aviat possible i tractar-los de forma òptima.
P: Tenia entès que això no es cura.
R: La definició moderna de la MPOC inclou ara la possibilitat de revertir la malaltia mitjançant tractament (abans es considerava irreversible). Cal detenir el progrés de l’obstrucció, alleujar els símptomes i evitar les exacerbacions… Però el més important i barat segueix essent la prevenció; és a dir, no fumar.
P: ¿Disposen els especialistes de tractaments a l’ordre del dia?
R: Disposem de nous antagonistes muscarínics d’acció perllongada (LAMA) i beta-agonistes de llarga durada…
P: ¿Coneix el bromur d’aclidini? ¿Quina opinió li mereix?
R: És un anticolinèrgic nou de llarga vida mitjana indicat com a broncodilatador de manteniment en pacients amb MPOC. Té característiques molt similars al tiopropium, l’eficàcia és força similar, però presenta l’avantatge d’un sistema d’inhalació (Genuair) més confortable per al pacient.
P: Amb guies nacionals, metges sensibles i tractaments eficaços sembla que anem pel bon camí…
R: Societats científiques i administracions mirem de generar consciència arreu sobre la gravetat d’aquest trastorn i sobre la importància de prevenir la malaltia. Hem aconseguit posar en marxa una estratègia nacional que esperem doni bons fruits. Potser el més important és que hem après a individualitzar el tractament i fer servir amb cada pacient el fàrmac que millor funciona…
P: ¿Es poden identificar fenotips de pacients?
R: Podríem parlar no d’una MPOC, sinó de vàries… Tenim identificats fenotips molt interessants de pacients amb predomini d’emfisema, amb predomini de bronquitis crònica, amb bronquitis i asma o pacients de moltes aguditzacions. Això també ens ajuda a tractar millor a cadascú.
