La recerca en càncer necessita de models que permetin investigar de forma viable noves teràpies. Per tant, cal desenvolupar models més sofisticats. Aquesta ha estat una de les principals idees comentades durant el simposi “Cap a models predictius en càncer”, organitzat pel Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i l’Obra Social “la Caixa”.
Com va explicar Laura Soucek, investigadora principal del Grup de Modelització de Teràpies Antitumorals en Ratolí del VHIO i copresidenta del simposi, “tots el models presenten els seus avantatges i inconvenients”. Per exemple, va dir, treballar amb organismes senzills com el peix zebra “permet realitzat un screening de més de cent drogues diferents, però després cal que les drogues que semblen eficaces es testin en models més complexos, com els ratolins”. Aquesta experta va destacar que moltes de les molècules que semblen eficaces en una fase preclínica fracassen en fases molt inicials dels assajos clínics. “Fa 15 o 20 anys, fracassaven el 90 per cent, però aquest percentatge s’està reduint”, va dir.
Per tant, és fonamental continuar reduint la taxa de fracassos que es produeixen en els assajos clínics. Segons una anàlisi recent de tots els estudis publicats realitzats amb sunitinib —un inhibidor de tirosina-cinasa—en models animals, s’evidencia que les recerques que aportaven pocs o cap efecte contra el càncer no s’havien publicat i això va portar a sobreestimar els efectes d’aquest fàrmac contra el càncer fins a un 45 per cent.
Ratolins humanitzats
Per la seva banda, Joaquín Arribas, director del Programa de Recerca Preclínica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia i també copresident del simposi, va presentar resultats de models de ratolí humanitzats amb el sistema immune (SI) del mateix pacient. Malgrat que aquest tipus de models ja s’havien desenvolupat per estudiar malalties infeccioses com el VHI, Arribas va assenyalar que tot just ara comencen a arribar al camp del càncer per fer recerca amb immunoteràpia.
Aquest expert va explicar que, després d’un complex protocol d’humanització, “fent servir cèl·lules mare obtingudes dels cordons umbilicals de donants, aconseguim construir un ratolí en el qual el 60 per cent de les cèl·lules circulants del sistema immune són humanes, és a dir, limfòcits i leucòcits humans, per exemple, el que ens permet recapitular com es comunica el sistema immune amb el tumor”.
Es tracta, en paraules d’aquest expert, “d’una eina molt potent per assajar immunoteràpies”. I és que, amb aquests models, es poden implantar els tumors d’un pacient i reproduir el sistema immune del pacient en un ratolí.
Però, com tots els models, aquest també presenta la seves limitacions. “Les cèl·lules mare del cordó umbilical que implantem en els ratolins generen molts dels tipus cel·lulars del sistema immune del pacient, però no tots —va dir Arribas—. Però s’està treballant per tal de modificar genèticament els ratolins i millorar-ne el desenvolupament en aquest sentit”.
