j.A.R Barcelona | viernes, 23 de enero de 2015 h |

Són l’MPOC i l’asma dues cares de la mateixa moneda? Aquest ha estat el principal debat de les jornades ‘Avenços en MPOC’, organitzades per Boehringer Ingelheim i que han permès reunir 270 especialistes espanyols per debatre sobre els punts de trobada i les diferències entre ambdues malalties i sobre la validesa del denominat fenotip mixt MPOC-asma.

“Tant l’MPOC com l’asma es caracteritzen per una inflamació i una obstrucció de les vies aèries”, explica Julio Ancochea, moderador de la jornada i cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital Universitari de La Princesa de Madrid. A més, presenten una elevada prevalença, tenen un gran impacte econòmic sobre el sistema sanitari i estan infradiagnosticades.

Les diferències entre ambdues patologies són clares. Com afirma Ancochea, “l’obstrucció que caracteritza l’asma és variable en el temps i reversible de forma espontània o amb el tractament, mentre que la inflamació és de predomini eosinofílic, i la malaltia pot restar asimptomàtica durant un temps”. En canvi, en el cas de l’MPOC, “l’obstrucció sol ser progressiva, crònica i escassament reversible, mentre que la inflamació és de predomini neutrofílic i la malaltia es deu sobretot al tabac”.

No obstant això, a nivell terapèutic torna a produir-se un punt de trobada entre ambdues patologies. Tiotropi (comercialitzat com Spiriva per Boehringer Ingelheim) és un tractament de primera línia en l’MPOC, que és eficaç en els diferents fenotips de malaltia, i també és un tractament de segona línia en asma, en pacients amb malaltia no controlada amb tractaments de primera línia. A més, com comenta Marc Miravitlles, pneumòleg de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona i també moderador de la jornada, “és l’únic fàrmac que ha estat provat en assajos clínics en pacients amb el fenotip mixt MPOC-asma, demostrant una millora de la funció pulmonar”.

Aquest fenotip, com afirma aquest expert, es defineix per la “presència de característiques d’ambdues malalties en un mateix pacient”. La hipòtesi més acceptada sobre la gènesi del fenotip és que els pacients amb “asma que fumen desenvolupen un MPOC”. Tiotropi és un fàrmac anticolinèrgic inhalat d’acció perllongada que obre les vies respiratòries que s’han estret i contribueix a mantenir-les obertes durant 24 hores. Es tracta, com recorda Ancochea, del “fàrmac de referència per l’MPOC, validat per més de 160 assajos clínics”. No tenia lloc per l’asma, segons aquest expert, fins als resultats d’un “assaig clínic que demostrava la seva eficàcia en combinació amb els corticoides inhalats, com els betamimètics d’acció perllongada”.

Validació de criteris

De totes maneres, segons Miravitlles seria necessari definir molt millor i validar els criteris clínics que han de complir els pacients que es diagnostiquen dins el fenotip mixt MPOC-asma. “Existeix un gran debat”, afegeix Ancochea, “sobre si aquest fenotip és una entitat o un solapament d’ambdues malalties”. És un tema que “no està resolt”. Segons el parer de tots dos experts, entre el 15 i el 20 per cent dels pacients que sofreixen MPOC presenten característiques que permeten incloure’ls dins el fenotip mixt. Entre els principals reptes per als clínics, destaquen la dificultat d’identificar els pacients que pateixen aquest fenotip i que, a més, aquests sofreixen més aguditzacions.