José A. Rodríguez Barcelona | viernes, 11 de julio de 2014 h |

Entendre completament el procés d’agregació de la proteïna beta amiloide en el cervell. Aquesta és l’obsessió de bona part dels científics que es dediquen a la lluita contra l’Alzheimer. Entendre quins agregats, de l’elevat nombre d’agregats que adopta la proteïna beta amiloide durant el procés de generació de la malaltia, són els tòxics i com causen aquesta toxicitat. I, per posar en comú idees sobre aquest tema, l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) va aplegar la setmana passada uns 160 científics de tot el món en el marc de la Conferència Barcelona Biomed “Beta amiloide i Alzheimer: dels principis fonamentals a estratègies terapèutiques”.

Definir els agregats

Natàlia Carulla, de l’IRB, investiga des de fa cinc anys el procés d’agregació d’aquesta proteïna. Actualment, treballa en un estudi que “està demostrant que determinats patrons estructurals dels agregats de la proteïna beta amiloide són els causants de la mort neuronal que es produeix en l’Alzheimer”. La formació d’aquests agregats està implicada en altres malalties, com el Parkinson. Fa uns anys, es va descobrir que aquesta agregació provocava una acumulació de plaques en el cervell de les persones afectades per Alzheimer. I que els agregats fibril·lars (les fibres amiloide) eren l’element principal de les plaques. Per tant, es va plantejar la hipòtesi de que aquestes fibres havien de ser les responsables de la malaltia. “Però vam veure que no hi ha una correlació directa entre la quantitat de fibres amiloide en el cervell i la gravetat de la malaltia. Ara estem treballant en definir tots els agregats que es van formant i que donen lloc a les fibres amiloides. Volem distingir quins són els més tòxics”. La hipòtesi actual és que els agregats petits de la proteïna, que apareixen abans que les fibres amiloide, són els causants de la mort de les neurones.

Entendre les bases moleculars

“Es dediquen pocs diners a la investigació bàsica de l’Alzheimer. I necessitem conèixer l’origen de la malaltia per combatre-la”, ha assenyalat Christopher Dobson, professor de química i biologia a la Universitat de Cambridge. Un estudi de la Cleveland Clinic, publicat aquest mes de juliol, assegura que el 99,6 per cent dels assaigs clínics contra l’Alzheimer no han funcionat. “És que no sabem com s’inicia la malaltia, però això està començant a canviar. Hem de ser creatius, hem de buscar noves idees, i així anirem construint un nou coneixement de la malaltia”, ha afegit Dobson. “I cal dedicar molts més diners i recursos a la recerca. En cas contrari, l’Alzheimer es convertirà en una epidèmia en els països rics però també en els pobres”.

Però no és senzill realitzar assaigs clínics amb persones que tenen lesions i que no pateixen símptomes. És difícil identificar-les. “I una prova com el PET és molt cara, però, gràcies a ella, estem aconseguint un avenç molt important: observar lesions en pacients vius, lesions que s’acumulen de forma silenciosa durant molts anys”, ha afegit Teresa Gómez-Isla, neuròloga de l’Hospital de Massachusetts.

Al seu parer, “part del fracàs en trobar una teràpia es deu a que s’han assajat fàrmacs en fases molt tardanes de la malaltia”. Com ha recordat aquesta investigadora, les plaques d’amiloide comencen a formar-se en el cervell uns 15 anys abans de que es puguin detectar els símptomes de l’Alzheimer. Per tant, és fonamental identificar biomarcadors per detectar la malaltia molt abans de que apareguin les primeres dificultats de memòria. “Una bona notícia és que ja s’han desenvolupat els primers marcadors d’imatge per a la proteïna tau,que també està implicada en la malaltia”, ha comentat Gómez-Isla. Es tracta d’una proteïna viatgera que es mou per diferents regions del cervell danyant les neurones. “I s’acaba d’iniciar el primer assaig clínic amb un fàrmac antiamiloide en unes mil persones grans sense símptomes però que presenten amiloide en el cervell”.

Test de sang

Precisament la setmana passada, els mitjans de comunicació es feien ressò d’un nou avenç en la cursa per identificar biomarcadors de l’Alzheimer. Científics de la Universitat d’Oxford, en col·laboració amb altres centres, van analitzar les mostres de sang de 1.148 persones (452 persones grans sense la malaltia, 474 amb la malaltia diagnosticada i 220 amb deteriorament cognitiu lleu). I han aconseguit identificar 10 proteïnes que, si estan presents a la sang, permeten predir amb una precisió del 87 per cent si una persona que presenta un deteriorament cognitiu lleu patirà Alzheimer en un any. “Seria fantàstic disposar d’un test de sang per a l’Alzheimer”, ha afirmat Teresa Gómez-Isla. “Des de fa temps es busquen proteïnes en la sang. Però aquest test de la Universitat d’Oxford encara s’ha de validar”.

Què els protegeix?

Una altra línia d’investigació és entendre què passa en el cervell de les persones que tenen les lesions de la malaltia, però que no pateixen els símptomes. Com ha assenyalat Gómez-Isla, “una de cada tres persones majors de 70 anys tenen beta amiloide acumulat al cervell. Però, sense símptomes, és complicat saber des de quan les tenen. Al famós estudi de les monges, de fa uns anys, es va veure postmortem que el 12 per cent de les monges tenien les lesions anatomopatològiques de l’Alzheimer, però no havien mostrat símptomes”.

135 milions de persones

Segons l’Alzheimer’s Disease International, aquest és el nombre de persones que patiran la malaltia el 2050. Actualment, en són 40 milions. És la demència més prevalent i creixerà, sobretot, a causa de l’envelliment de la població.

112.000 persones

Pateixen Alzheimer a Catalunya, segons dades del 2011 de la Generalitat de Catalunya. Unes 600.000 a tot l’Estat (Societat Espanyola de Neurologia).

30-40 per cent

La Societat Espanyola de Neurologia calcula que aquest és el percentatge de casos sense diagnosticar a tota Espanya. I es creu que només es diagnostica el 5 per cent dels casos lleus.

70 hores setmanals

Es calcula que una persona que pateix Alzheimer necessita de mitjana 70 hores d’ajuda a la setmana per part dels cuidadors. El 80 per cent dels cuidadors són familiars.

La proteïna beta amiloide té una elevada capacitat per enganxar-se amb ella mateixa i generar agregats tòxics.

El procés d’agregació és tan heterogeni, que els científics tenen moltes dificultats per estudiar-lo.