MODELS DE GESTIÓ SANITÀRIA/ MIHealth Forum

br

J. MONTANER Barcelona | viernes, 28 de junio de 2013 h |

El conseller de Salut, Boi Ruiz inaugurà la setmana passada la segona edició del MIHealth Forum, un congrés sobre gestió sanitària i innovació clínica que tingué lloc a la Fira de Barcelona del 26 al 28 de juny. Aquest encontre situa Catalunya com el punt de trobada de professionals de 17 països, vinguts a compartir experiències i coneixements encaminats a promoure la eficiència del sistema sanitari, la salut i la qualitat de vida. Enguany, els eixos del debat han estat coneixement, tecnologia i organització d’uns serveis sanitaris, com aspectes clau per incrementar la qualitat de l’atenció i la sostenibilitat del sistema. “L’envelliment de la població i l’increment de les malalties cròniques, sumats al context econòmic actual, són els principals reptes a què han de fer front els sistemes sanitaris de la major part dels països desenvolupats”, justificà el conseller Ruiz en la inauguració.

Per a Ruiz, el Pla de Salut 2011-2015 de la Generalitat de Catalunya constitueix tot un referent de la gestió sanitària moderna atès que incorpora 500 projectes d’innovació. Tanmateix, advertí que l’OMS posa de relleu que l’eficiència dels plans actuals de salut no supera en el millor dels casos el 40 per cent i que, “per tant, hi ha encara molt a fer i a discutir”.

El MIHealth Forum arreplegà aquest cop una setantena de ponents (més de la meitat vinguts de l’estranger) i prop d’un miler d’assistents. Com a convidats destacats, figuraren noms de primera fila com el director de la Fundació Kaiser Permanente, Jack H. Cochran.

Asseguradora-sistema de salut

El cirurgià convertit en guru de la gestió sanitària, Jack H. Cochran, presentà a Barcelona molts dels ets i uts d’una corporació llegendària: la Fundació Kaiser Permanente. Kaiser Permanente no és pas un pentinat de moda ni una estratègia militar, sinó una fundació creada pel multi-milionari Henry Kaiser, magnat metal·lúrgic que equipà la Marina dels Estats Units durant la II Guerra Mundial i que dissenyà un revolucionari pla d’assegurança mèdica per als seus treballadors l’any 1942. El nom Permanente no és tampoc una declaració d’intencions sinó un topònim: un rierol del nord de Califòrnia que la dona de Kaiser, Bess Fosburg, considerava el punt més bonic del món.

Cochran explicà que Kaiser Permanente s’establí primer a Califòrnia i després per tot Estats Units com una asseguradora sanitària amb vocació d’impulsar i garantir una “salut total” per als assegurats. Mitjançant un escrutini escrupolós dels resultats en salut, Kaiser Permanente s’ha llaurat durant més de mig segle una reputació considerable en el món de la salut.

Segons l’especialista americà, no es tracta tant d’estar a l’última com de coordinar els recursos i esforços de manera eficaç i organitzada. Blasmà el talant de molts metges de vella estopa que es consideren aristòcrates de la medicina. “Cal assuir que, avui dia, un 60 per cent de la feina que nosaltres fem pot ser duta a terme per altres professionals sanitaris no metges i, sobretot, pels propis pacients i els seus familiars.

Cochran assegurà que ser metge pot semblar avui una tasca difícil i compromesa, “però ser malalt ho és encara més”. Reiterà que els avenços i l’èxit de la Kaiser Permanente passen per haver posat sempre al pacient enmig de tot el sistema. “Les dades, els fets, les xifres i la informació no són pas més importants que l’abast de la nostra monitorització i la capacitat de connectar amb els pacients.” Cochran creu que el metge d’avui ha de guarir liderant tant com compartint (healer-leader-partner). Les estratègies de “salut total” de la Kaiser Permanente han disparat la seva reputació durant els últims 10 anys als Estats Units, fent responsable aquesta asseguradora d’un 20 per cent d’augment en les deteccions de càncer colorectal, millora del 15 per cent en el control de la pressió sanguínia i augment del 11 per cent en les vacunacions de grip de la població anciana d’aquell país; si bé els avenços més espectaculars s’han aconseguit en cardiologia, disminuint ni més ni menys que un 88 per cent la mortalitat per totes les causes dels pacients cardiovasculars.

L’OMS posa de relleu que l’eficiència dels plans actuals de salut no supera el 40 per cent

Cochran creu que el metge d’avui ha de guarir liderant tant com compartint

Coneixedor de les dificultats dels sistemes de salut europeus per fer front al creixement de la població i l’encariment dels serveis, sensible al tema de les retallades, Cochran recordà que cal innovar més enllà de la tecnologia, i que la medicina basada en l’evidència és necessària, però no suficient: “cal aprendre a gestionar el context i la cultura canviants en els quals reposa la pràctica de la medicina, del contrari farem una medicina de qualitat mal aprofitada”. Recordà que sostenibilitat i eficiència, en salut, depenen molt l’una de l’altra.

“Hem de re-formular velles preguntes; en comptes de quants pacients es pot atendre, hauríem d’esbrinar quants problemes dels pacients podem solucionar; en comptes de com podem implicar els pacients en la prevenció, hauríem d’establir mecanismes que verifiquin la prevenció que el pacient està duent a terme; i, abans de determinar quantes vegades cal que es visiti un pacient per garantir un bon control, hauríem de concretar la millor manera de controlar els pacients a llarg termini”.