MAR BARBERÀ Barcelona | viernes, 18 de septiembre de 2015 h |

“La recerca en ciències de la salut a Catalunya es troba en molt bon estat de salut”. Així ho ha expressat Josep Maria Argimon, director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), després de presentar l’Informe de la Central de Resultats de Recerca en Ciències de la Salut. L’estudi analitza la recerca en ciències de la salut a Catalunya durant l’any 2013 i compara aquestes dades amb les presentades en l’informe de l’any anterior. En total són 20 els centres que inclou aquest document, dels quals 11 són instituts associats a centres sanitaris i 9 són centres de recerca biomèdica que no estan associats a centres sanitaris.

L’informe destaca que els centres de recerca biomèdica de Catalunya són capaços de triplicar els recursos obtinguts del Govern. En total, la recerca en ciències de la Salut a Catalunya mou més de 216 milions d’euros. La Generalitat hi aporta una subvenció directa de 56,6 milions d’euros, xifra que s’ha incrementat en mig milió d’euros durant el 2013. Tanmateix, el 22 per cent dels fons competitius captats pels centres i instituts catalans procedeixen de la Unió Europea.

Aspectes millorables

Segons aquest informe, els indicadors que fan referència a la transferència del coneixement, que són els assajos clínics, les guies de pràctica clínica, les patents i les empreses derivades, tot i que han crescut en l’any 2013, han de millorar. “És molt important que, quan fem un estudi, el coneixement generat es pugui traslladar directament a la pràctica clínica”, ha assenyalat Argimon. Per aquest motiu, va afegir, l’estratègia europea de recerca i d’innovació va en la línia d’afavorir la transferència del coneixement generat en la recerca cap al món real, en el cas de la medicina, és a dir, transferir-lo a la pràctica clínica. “El programa Horitzó 2020 o l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia aposten per fer més efectiva aquesta translació”, ha dit l’expert.

L’any 2013 s’ha produït un augment d’assajos clínics actius, ja que s’ha passat de 2.853 a 3.127. “Tot i que, a nivell europeu, som líders en la producció d’assajos clínics, és cert que el factor temps dels assajos s’ha d’escurçar”, ha reconegut aquest expert. Com a exemple, l’estudi fa una comparativa entre Alemanya i Catalunya per saber el temps que es triga des de l’aprovació del protocol d’un assaig clínic fins al reclutament del primer pacient. En el cas d’Alemanya són 46 dies; en canvi, Catalunya necessita 295 dies per dur a terme el mateix procediment. “Hem d’intentar disminuir els temps per tal de ser més competitius i poder realitzar més assajos clínics”, remarca Argimon, que explica de quina manera poden aconseguir millorar tot aquest procés. “A través de la Barcelona Clinical Trials Platform (BCTP), que ja s’ha posat en marxa i que té per objectiu millorar la coordinació, integritat, qualitat i velocitat dels assajos clínics. Aquest serà un dels punts importants”. El BCTP és un projecte promogut per Biocat, que és l’entitat que coordina i promou el sector de les biociències a Catalunya, i el Departament de Salut.