El big data es perfila com una de les properes revolucions en el camp de la medicina, tant en el seu vessant de recerca com de pràctica clínica. Així va quedar de manifest durant les jornades “B·Debate: Big Data in Biomedicine. Challenges and Opportunities”, organitzades conjuntament per B·Debate i Bioinformàtics Barcelona (BIB), l’European Bioinformatics Institute (EMBL-EBI) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Aquest esdeveniment va permetre debatre sobre els reptes i les oportunitats que comporta el big data en medicina, és a dir, la capacitat de recollir, organitzar, integrar, analitzar i compartir gran quantitat de dades. L’objectiu ha estat crear un espai interdisciplinari adreçat a informàtics i bioinformàtics, així com a científics i professionals de la biomedicina, per abordar aquesta qüestió.
Ana Ripoll, presidenta del BIB i catedràtica d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), destaca que “el més important és que s’ha creat un espai de connexió entre la investigació biomèdica i l’atenció sanitària”. Pel que fa al camp de l’atenció sanitària, les dades de milions d’historials clínics en format digital permeten obtenir grans mostres poblacionals a l’hora d’analitzar diverses qüestions. Així ho explica Josep Maria Argimon, director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) i un dels impulsors del Projecte VISC+, concebut per analitzar i relacionar tota la informació sorgida del sistema sanitari català per millorar la recerca i la investigació en salut. Sobre la paralització del projecte per part del Parlament el passat 30 d’octubre, Argimon explica que ”el que vol el Parlament és un debat públic sobre el concepte de la reutilització de dades que es recullen de manera digital i que l’administració custodia, però aquesta és una informació que sempre s’ha utilitzat”. I explica que “hem de reflexionar sobre el concepte big data, sobre com volem facilitar aquesta informació als centres de recerca i, molt important, hem d’assegurar la confidencialitat de la informació”. Les aplicacions pràctiques del big data en investigació i pràctica clínica representen, segons Argimon, un pas decisiu ja que “el fet de tenir accés a grans volums de dades de pacients fa que es pugui realitzar una recerca i una valoració d’aquestes dades més ràpida, a menys cost; per tant, les recomanacions arriben més ràpidament al pacient, i això fa que la qualitat assistencial d’aquest millori molt. Tot el cicle s’escurça de manera dràstica”.
Els experts reunits veuen en la gestió del big data una oportunitat d’explotar el coneixement biomèdic que es genera per tal de millorar la detecció, diagnosi, tractament i prevenció de les malalties. Però també identifiquen molts reptes per recollir, emmagatzemar, compartir i analitzar aquesta informació de manera més eficaç. Arcadi Navarro, director del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, valora positivament les jornades. “No crec que cap expert internacional hagi marxat sense aprendre alguna cosa”. I conclou que “unes jornades com aquestes fan que els àmbits d’investigació, informàtica i professionals de la medicina vagin units i puguin avançar amb pas ferm”.
