Barcelona viernes, 21 de febrero de 2014 h
Comorbiditat inversa. Així es denomina a l’evidència epidemiològica que revela que les malalties del cervell i del sistema nerviós amb un component neurodegeneratiu estan associades a un menor risc de patir càncer. En concret, a un 50 per cent menys en els casos d’alzheimer, segons detalla Alfonso València, vicedirector de Recerca Bàsica del Centre Nacional de Recerques Oncològiques (CNIO), que publica en PLOS Genetics la primera evidència sobre la possible base molecular d’aquesta relació protectora.
Un treball en el qual han participat el psiquiatre Rafael Tabarés-Seisdedos, de la Universitat de València i del Cibersam, i la biòloga computacional Anaïs Baudot, del CNRS a Marsella (França), i que ha estat finançat pel Ministeri d’Economia i la Fundació “La Caixa”.
Gràcies a aquesta recerca, s’han identificat gairebé cent gens involucrats en aquesta associació, anteriorment observada en altres estudis però per la qual no existia explicació.
Dades d’1.700 individus
Després de creuar mitjançant anàlisis bioinformàtics les dades d’expressió gènica de gairebé 1.700 individus procedents de més de 30 estudis sobre malalties del SNC (alzheimer, párkinson i esquizofrènia) i tres tipus de càncer (còlon, pulmó i pròstata), 74 gens van presentar simultàniament una menor activitat en malalties del sistema nerviós central i una major activitat en càncer; ocorrent tot el contrari en altres 19 gens (a major activitat en el SNC, menor en càncer).
Els investigadors asseguren que són precisament aquests gens que s’activen de forma inversa els que podrien explicar la paradoxa.
Així, fins al 90 per cent de tots els processos biològics que apareixen augmentats en càncer estan reprimits en les malalties del sistema nerviós analitzades, la qual cosa aporta una idea sobre com “la regulació global de l’activitat cel·lular podria exercir un efecte protector en malalties amb comorbiditat inversa”, matisen els investigadors predoctorals del laboratori de València, César Boullosa i Kristina Ibáñez.
La primera demostració que existeix una clara correlació entre aquestes malalties obre una nova via d’estudi i encoratja a estudiar l’eficàcia de fàrmacs antineoplàsics per al tractament d’algunes dolències del sistema nerviós, i viceversa.
Tant és així que per exemple, el bexaroteno, un agent anti-càncer, ja ha mostrat efectes beneficiosos per al maneig de l’alzheimer en ratolins.
