Mar Barberà Barcelona | viernes, 08 de enero de 2016 h |

Ignacio Orce, president d’Assistència Sanitària, fa una valoració de l’any que ha acabat i explica quines són les línies que seguirà, el 2016, l’entitat que presideix. Actualment, aquesta companyia asseguradora mèdica, nascuda fa més de cinquanta anys, compta amb 190.000 assegurats i un quadre facultatiu format per més de 4.000 metges a la seva disposició.

Pregunta. Assistència Sanitària ha fet una inversió de 4,5 milions d’euros per renovar l’àrea maternoinfantil de l’Hospital de Barcelona. Per què es prioritza aquesta àrea en concret?

Resposta. Hem fet una inversió important en aquesta àrea perquè, a causa de l’enorme competència que estem vivint, les primes de les pòlisses han disminuït. La població jove és el nostre objectiu-diana. La gent es fa d’una mútua quan està pensant a formar una família. És molt important per a nosaltres competir en primera línia en aquest camp, és per això que invertim en aquest sector. Molta gent jove està marxant cap a asseguradores low cost. Per tant, per a nosaltres és molt important evidenciar que per tenir un bon servei i una bona pòlissa d’assegurances és important atendre alguns criteris qualitatius.

P. Quina és la manera de treballar de l’entitat?

R. La nostra manera de treballar es basa en buscar el consens entre metge i usuari. Els representants dels metges es reuneixen cada dimecres amb els representants dels assegurats i decideixen allò que és millor per a les dues parts. Es parla d’inversions, de canvis, de la línia a seguir, de tot. Portem més de trenta anys acreditant que aquest model, que pot semblar antitètic i impossible, funciona. El nostre és un model que no té res a veure amb cap altre model ni amb cap altre sistema. El més important és continuar acreditant que una entitat de metges sense capital estranger i sense grans companyies darrere funciona. Simplement, treballant de la mà dels nostres assegurats, a través d’un sistema de cooperatives, acreditem, any rere any, que som capaços de prestar un nivell d’assistència molt satisfactori. Tenim els ratis d’afiliació més alts amb molta diferència en el sector.

P. I com ho aconsegueixen?

R. Intentem, cada any, posar en valor la feina dels metges actualitzant els seus honoraris, amb els IPC corresponents. Tot això passa en un moment en què totes les companyies del sector estan reorganitzant la seva forma d’atendre els seus assegurats disminuint costos. A Catalunya hi havia 8.000 metges que treballaven en aquest sector i, en aquests moments, en queden 6.000 i pocs, dels quals la majoria són nostres. Per tant, som els que mantenim, conceptualment, la possibilitat que els metges puguin seguir treballant en aquest tipus de sistema.

P. Quin és aquest tipus de sistema?

R. És un sistema que per definició és més car que els altres. Un sistema en el que el metge no rep cap tipus d’indicació o de restricció i limitació en la utilització de materials, cosa que permet al facultatiu treballar en un exercici ple de llibertat professional. Pel que fa al pacient, aquest fet li ha de donar la tranquil·litat que en cap moment el metge deixarà de fer res que consideri necessari per una qüestió econòmica. Nosaltres, per prestar els serveis, incorporem uns costos que no estem disposats a renunciar. Uns costos que posen en valor la feina dels metges.

P. Especifiqui l’última acció que hagin dut a terme.

R. L’1 de desembre hem posat en marxa un pla oncològic amb professionals de primera línia. Un servei centralitzat a l’Hospital de Barcelona. Un servei independent, format per un grup multidisciplinari d’especialistes. Hi haurà un sistema organitzat perquè, qualsevol metge del sistema que detecti un problema d’aquest tipus, el posi en coneixement del grup multidisciplinari i allà es prendrà la decisió de quina és la línia terapèutica a seguir i la línia diagnòstica. Hem incorporat caps clínics i responsables de serveis d’hospitals públics, que estan en els hospitals públics i que, a les tardes, estan exclusivament amb nosaltres. L’oncologia és una especialitat que està en fase d’evolució constant i continua, hi ha una evolució de la indústria, hi ha fàrmacs nous, i ens interessa molt tenir gent de primera línia en aquest camp.

P. Digui’m una fita no assolida l’any 2015.

R. Ens hauria agradat augmentar el salari als nostres treballadors. Però ara estan paralitzats els convenis i no els hem pogut actualitzar. No hem pogut actualitzar tampoc els honoraris dels metges perquè aquest any els IPC no són positius. D’altra banda, també ens hagués agradat vendre més pòlisses.

P. Quin és el perfil dels seus assegurats?

R. Nosaltres tenim assegurada el 40 per cent de gent més gran de 70 anys que hi ha Catalunya. Aquest fet suposa un nivell de despesa i un nivell d’utilització dels serveis molt elevat. L’únic avantatge és que nosaltres no tenim un accionista a qui retre comptes o retribuir. Les altres companyies sí. Tenim assegurat el perfil de gent que més gasta i en tenim molts. Per sort, encara comptem amb molta gent jove que paga una mica més i, gràcies a això, algunes d’aquestes persones de més edat poden continuar, perquè no els cobrem el que costarien. En canvi, altres companyies cobren unes primes de 300 euros al mes. Evidentment, la gent se’n va i la companyia encantada perquè es treu de sobre el problema, i és legal.

P. El model de col·laboració públic-privat té una llarga tradició. Creu que és un model viable?

R. Hi ha pràcticament deu milions de persones que tenen contractades pòlisses d’assegurances de salut. És obvi que en una part molt important d’aquesta gent contribueix a què la sanitat pública, que ja de per si està col·lapsada, no ho estigui més. Des de l’any 1998 que demanem avantatges fiscals per a la gent que fa l’esforç de comprar aquest segon paraigües quan ja tenen l’altre i no ho hem aconseguit. S’ha aconseguit pels col·lectius d’empreses i pels autònoms però per la gent normal del carrer no. D’altra banda, el 52 per cent dels metges que existeixen no treballen per a la sanitat pública. Això significa que aquest percentatge de metges ha de trobar feina en un altre sector. El gruix està en el sector de la medicina mutual o privada. Desafortunadament, és un país on la sanitat privada viu absolutament d’esquena a la pública.

“Tenim assegurada el 40 per cent de la gent més gran de 70 anys que hi ha Catalunya”

“El 2015 no hem pogut actualitzar els honoraris dels metges perquè els IPC no són positius”