La possible evolució de l’Institut Català de la Salut (ICS) és un dels temes més candents de la sanitat catalana. En aquest sentit, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona va publicar un document el passat mes de març (Document COMB sobre propostes de millora i canvi per a l’Institut Català de la Salut), en el qual diu que cal “avançar en el model d’autonomia de gestió” i que “cal dotar els centres/territoris de l’ICS de capacitat legal per poder actuar amb autonomia i per poder dur a terme aliances amb altres proveïdors”.
Pregunta. Aquest document es podria entendre com una defensa de l’entrada de capital privat a la sanitat pública?
Resposta. El document el que pretén és fomentar la participació dels professionals dins el mateix ICS. Es tracta d’un document que és obra de professionals sanitaris i treballadors de l’ICS. El paper dels professionals sanitaris ha estat clau en la sostenibilitat del sistema sanitari durant la crisi. I creiem que els professionals han de tenir més poder de decisió.
P. Però no existeix el risc que s’avanci cap a la privatització del sistema sanitari si es canvia jurídicament l’ICS?
R. El document no està lligat a cap idea sobre privatització. Molts dels canvis que demanem es poden realitzar mantenint l’actual situació jurídica de l’ICS. Es pot millorar en l’autonomia de gestió sense modificar jurídicament l’ICS.
P. Però defensen “dur a terme aliances amb altres proveïdors”.
R. El que creiem que seria important és que els centres de l’ICS tinguessin més capacitat d’interrelació amb els proveïdors dins del seu territori. No cal canviar, com deia, jurídicament l’ICS. Només cal donar més capacitat d’interrelació als centres. Si no es centralitzen determinades decisions, surten guanyant el metge, el pacient i el sistema.
P. Què vol dir exactament aquesta “capacitat d’interrelació”?
R. Per exemple, vol dir que si un metge demana una prova per a un pacient, hauria de poder tenir més control sobre el temps, i no quedar relegat a un rol administratiu i esperar que aquesta arribi. Per això, el professional ha de tenir una relació directa amb el proveïdor.
P. Com s’ha de concretar aquest augment del poder de decisió dels professionals?
R. Per exemple, creiem que és important que es fomenti la figura del gestor clínic, que es potenciïn els grups d’excel·lència en pràctica clínica i que els professionals puguin decidir sobre les inversions que es realitzen. D’altra banda, també és necessari avançar en l’estabilitat laboral, ja que, actualment, hi ha moltes modalitats de contractes, i caldria unificar-les.
P. Però es pot córrer el risc que el metge sigui més gestor que clínic…
R. S’han de prendre decisions prioritzant la salut dels pacients però que també garanteixin la sostenibilitat del sistema sanitari. Cal tenir en compte, d’altra banda, que el que és difícil és ser metge, no gestionar.
P. Estan preparant un document de posicionament semblant sobre el sector de la concertada?
R. Sí, la idea és fer propostes semblants, és a dir, propostes que estiguin en la línia d’augmentar l’autonomia dels professionals.
