Un estudi liderat per investigadors de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC (IIBB-CSIC) i l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (Idibaps), mostra que és possible tractar la depressió de forma més ràpida i efectiva que amb els fàrmacs convencionals mitjançant oligonucleòtids inhibitoris dirigits cap a un tipus específic de neurones. Aquests oligonucleòtids, molècules formades per una seqüència curta d’ARN, bloquegen la transcripció del transportador de serotonina, la diana terapèutica d’altres antidepressius.
ARN d’interferència
Els oligonucleòtids inhibitoris són molècules formades per seqüències curtes d’ADN o ARN que s’utilitzen en teràpia gènica com a estratègia per al silenciament o inhibició de gens. En l’estudi que publica la revista Molecular Psychiatry s’ha fet servir un ARN d’interferència per inhibir la síntesi del transportador de serotonina a l’interior de la cèl·lula i no a nivell de la membrana cel·lular, com fan altres tractaments antidepressius. Els científics han comparat en ratolins l’eficàcia d’aquest tractament d’ARN interferent amb la d’un antidepressiu convencional (fluoxetina). “Els resultats mostren que amb només una setmana de tractament amb l’oligonucleòtid s’aconsegueix un efecte antidepressiu igual o superior a l’obtingut després de quatre setmanes de tractament amb fluoxetina”, explica Analía Bortolozzi, investigadora de l’Idibaps i autora principal de l’estudi.
Cal recordar que la depressió és la patologia psiquiàtrica amb més repercussió socioeconòmica. Pel que fa al tractament farmacològic, la resposta a la medicació convencional és massa llarga (entre 6 i 8 setmanes), amb el que es fa indispensable trobar noves teràpies que aconsegueixin el mateix efecte però en un període de temps més curt.
Tot i que la investigació amb oligonucleòtids inhibitoris està encara en fase preclínica, els investigadors manifesten que “els resultats mostren com les noves estratègies terapèutiques podrien permetre superar les limitacions dels fàrmacs actuals”.
