br
Pregunta. ¿Com va sorgir la necessitat d’editar aquest nou manual sobre anticoagulants orals?
Resposta. Durant dècades, en la pràctica clínica, els antagonistes de la vitamina K han estat l’única opció disponible per a la teràpia anticoagulant oral, necessària per realitzar una correcta prevenció de les complicacions tromboembòlics de patologies com la fibril·lació auricular.
En els últims anys, s’han desenvolupat nous medicaments que donen resposta a aquesta necessitat de mantenir al pacient adequadament anticoagulat, amb mecanisme d’acció diferent (inhibidors directe de la trombina i els inhibidors directes del factor X activat) i que han demostrat un benefici-risc favorable en algunes de les indicacions d’aquest tipus de tractament.
Sempre que existeixen diferents alternatives terapèutiques, als clínics se’ns plantegen dubtes, sobre les seves indicacions adequades, dosis precises, posologia, possibles interaccions, seguretat; aquest manual pretén donar resposta a aquests possibles dubtes i donar informació farmacològica precisa sobre aquests nous medicaments, perquè cada metge pugui triar la millor opció terapèutica segons el tipus de pacient.
P. Quines novetats presenta pel que fa a uns altres?
R. La novetat principal és que, a dia d’avui, no hi ha un altre manual similar. És un manual de fàcil ús, on podem no solament veure les indicacions, contraindicacions i altres peculiaritats de cada anticoagulant oral, sinó que a més podem comparar entre ells per prendre una decisió correcta en prescriure’ls.
P. Quin perfil de professionals ha participat en la seva elaboració?
R. Les dues autores som mèdics de família, entenem que estant en la pràctica clínica diària, coneixem per tant de primera mà els problemes que els nostres companys es troben a l’hora de prendre decisions sobre la teràpia dels nostres pacients de forma ràpida, eficient i eficaç, per la qual cosa hem intentat elaborat un manual de fàcil i ràpida consulta que s’ajusti a les necessitats del metge de família.
A més, hem intentat que el manual pugui ajudar-nos a donar resposta a les peculiaritats de la història clínica de cada pacient afavorint així l’ús eficaç, quan estan indicats, i evitant les complicacions d’un mal ús.
P. Com valoraria l’atenció actual que rep el pacient anticoagulat en la consulta? Quins són els reptes per optimitzar el seu abordatge? Quin paper juguen aquí els nous ACOs?
R. El pacient anticoagulat en AP, sempre ha estat un pacient “acaronat” donada la importància de la seva patologia i els marges terapèutics tan estrets que cal mantenir amb els anticoagulants clàssics, per evitar d’una banda les complicacions hemorràgicas i per un altre aconseguir que la teràpia sigui eficaç evitant els procés tromboembòlics.
El pacient anticoagulat amb acenocumarol, pansa per les nostres consultes com a mínim una vegada al mes, per a realització del INR, ajust de dosi si precisa posologia, valoració de possibles interaccions amb altres medicaments o amb la seva alimentació… A més, en cada visita es reforça l’educació sanitària del pacient, fent especial recalcament en la forma correcta de prendre el fàrmac, de vegades és mitjà comprimit, altres vegades un quart o un comprimit sencer, fora dels menjars… en variar la seva dosi amb relativa freqüència, augmenta el risc d’errors de cumpliment per part del pacient.
Els nous anticoagulants, ens ajuden a millorar la qualitat de vida dels nostres pacients doncs són de dosi fixa diària, no interfereixen amb els aliments, i no necessiten de monitoratge el nivell del fàrmac en sang. Això no és obstacle, perquè no es mantingui l’educació sanitària necessària per evitar confusions en la presa o oblits que puguin produir una interrupció del tractament.
P. Hi ha aspectes als quals el facultatiu presti generalment menys atenció en el maneig dels pacients anticoagulats?
R. Para AP el pacient anticoagulat és un pacient d’alt risc, que necessita un seguiment constant.
P. Quin és el paper que s’espera del pacient? Contempla el document aquest assumpte?
R. El document no és per al pacient, està orientat per al metge d’AP, ja que creiem que l’Atenció Primària és l’àmbit idoni per adequar la prescripció i prioritzar als pacients que, inicialment, podrien ser els millors candidats al tractament, d’una manera progressiva i amb les precaucions necessàries (comunicat de les tres Societats d’Atenció Primària, Semergen, SemFYC i SEMG).
El paper que s’espera del pacient anticoagulat, és el que esperem de tots els pacients amb una patologia crònica: que sigui un pacient actiu en el control de la seva malaltia i en el compliment del seu tractament.
Solament amb la col·laboració activa del pacient aconseguirem millorar la seva salut, la seva qualitat i esperança de vida.
