br
“El metge no està prou preparat per a ser empresari”. És l’opinió de José María Raventós, soci fundador de Quirúrgica Cirujanos Asociados, societat mèdica que ha organitzat el Fòrum de la Medicina Privada, sota el títol “El metge com a empresari”. Aquesta afirmació es fonamenta, “per una banda, en el fet que durant la seva preparació els metges no reben cap formació de tipus econòmic o empresarial; per altra, per la seva mentalitat, els metges en general no són bons negociants o empresaris”, afegeix aquest especialista, que creu que s’hauria d’introduir a la formació dels metges nocions bàsiques de gestió.
Del mateix parer és Joan Torralba, també soci fundador de Quirúrgica. Opina que per a dedicar-se a la medicina privada és necessari tenir una preparació en temes de gestió empresarial. Tanmateix, no tan sols els metges del sector privat, sinó també els de la sanitat pública haurien de conèixer el valor dels recursos que disposen. “Abans, per exemple, els caps de servei tenien un pressupost que havien de complir i, per tant, era necessari que tinguessin certs coneixements sobre els valors dels recursos que es fan servir”, afirma.
“Si volem crear emprenedors i tenir creativitat, és fonamental tenir mentalitat d’empresari”, continua Joan Torralba. Evidentment, no tothom serveix per desenvolupar aquesta funció, però és essencial conèixer els conceptes bàsics, a més de poder recórrer a assessors especialitzats.
Punt de trobada
El Fòrum va néixer fa dos anys per a commemorar el 25è aniversari de Quirúrgica, amb el propòsit de ser un punt de trobada dels metges que treballen al sector privat, no per a tractar temes clínics –“per això estan els congressos mèdics”, diu Raventós-, sinó per a debatre aspectes d’organització i gestió. Segons aquest facultatiu, el metge que es dedica a la sanitat privada és un petit empresari. “Com que tots tenim una problemàtica comuna i estem en un entorn canviant, creiem que és important que hi hagi un fòrum d’aquestes característiques on poder discutir aquests temes”, apunta.
Aquesta segona edició es va estructurar en dues parts. La primera es va centrar a la situació actual de la medicina privada, analitzant els tres pilars que la integren: els metges, les clíniques i hospitals, i les companyies asseguradores, mentre que la segona va abordar la patologia estructural del sector, on diferents experts van parlar de les pífies del metge com a empresari, els dèficits en gestió i les alteracions societàries.
Entorn canviant
José María Raventós comenta que s’han produït grans canvis durant els darrers 20 o 30 anys. Dels tres pilars esmentats, a les companyies asseguradores i les clíniques s’ha vist una tendència cap a la concentració i un canvi d’orientació dels serveis que ofereixen. Les asseguradores van començar a comprar hospitals i a tenir metges assalariats, de la mateixa manera que han fet les clíniques privades. Pel que fa al tercer pilar, format pels metges, considera que sempre ha estat el pilar més feble per ser el menys organitzat. Malgrat això, també s’estan produint canvis. “Al món anglosaxó –diu Raventós- des de fa molts anys els metges privats treballen en equips i societats professionals, una filosofia de treball que no ha arribat a Espanya fins fa molt poc temps, però estem veient que es va imposant cada vegada més”.
Joan Torralba coincideix amb ell dient que la medicina privada és de gran qualitat al nostre país i que en aquest moment s’està fent un salt cap a una professionalització més evident. “S’està acabant allò de tenir un despatx a un carrer de la ciutat amb una dona fent de secretària”, comenta, subratllant que la medicina privada actual està formada cada vegada més per grups potents de professionals i que aquest model és el que s’haurà d’estendre per tot el país.
Per altra banda, Joan Torralba declara que la sanitat privada està mal vista per part de la pública perquè molts pensen que només practica la medicina que resulta més rendible. “Amb això s’equivoquen –diu-, perquè actualment la sanitat privada està formant residents, desenvolupa programes d’investigació i, excepte cirurgia de trasplantament, ofereix tot tipus de tractaments, siguin complexes o no”. A més, actua com a proveïdor de serveis per a la sanitat pública.
Perspectives de futur
En qualsevol cas, per a José María Raventós la medicina privada és un sector clau, al qual estan invertint les companyies de capital risc, demostrant així que es tracta d’un àmbit amb bones perspectives de futur, encara que falta definir bé el paper dels metges. El més important és que els tres pilars de la medicina privada vagin cap endavant en bona sintonia, “perquè si les asseguradores y les clíniques privades només volen buscar el benefici, sense tenir en compte el paper dels metges, la qualitat de l’assistència a llarg termini empitjorarà”, conclou.
J.M. Raventós: “Per la seva mentalitat, els metges en general no són bons negociants”
Torralba: “Molts pensen que la privada només practica la medicina que resulta més rendible”
Una part important del pastís de la sanitat privada correspon a les asseguradores, que són el principal proveïdor de pacients. Però, tal com apunta Joan Torralba, amb l’actual situació de crisi “s’han hagut d’estrènyer el cinturó i ens estan estrenyent a tots”.
Segons José María Raventós, intenten incrementar el nombre de clients amb preus que no són realistes i que de vegades no cobreixen les despeses dels procediments. A parer seu, aquestes guerres de preus les acabaran pagant els pacients –que podrien rebre una pitjor assistència- i els metges privats, als quals se’ls han rebaixat els honoraris de manera considerable.
A més, considera que a les companyies asseguradores s’hauria d’introduir alguna forma de gestió diferent on prevalgui la qualitat. Els honoraris que aquestes companyies paguen a les clíniques i als metges haurien de basar-se, no solament en el cost de la prestació, sinó també en criteris objectius de valoració, relatius a eficiència, complicacions, satisfacció del pacient, etc. “Actualment, en molts casos, ens trobem que les companyies estan prevalent la ineficiència, perquè des del moment que es paga el mateix per les coses ben fetes que per les mal fetes no s’està promovent la qualitat i s’està desincentivant els metges”.
