Un derivat de la ketamina, un antagonista d’una fracció dels receptors NMDA del glutamat, millora “en uns 40 minuts els símptomes depressius” dels pacients amb trastorn bipolar o que pateixen depressions greus i recurrents.
El tractament dels episodis depressius en el trastorn bipolar i de les depressions greus i recurrents és un dels grans reptes de la psiquiatria actual. Bona part dels esforços dels investigadors estan enfocats en desenvolupar nous tractaments en aquest sentit. I entre els potencials fàrmacs en desenvolupament destaquen els antagonistes dels receptors NMDA del glutamat, segons Eduard Vieta, cap de la Unitat de Trastorn Bipolar de l’Hospital Clínic de Barcelona. Aquesta és una de les principals conclusions del XVI Simposi sobre Trastorns Bipolars “Una nova comprensió d’un vell problema”, celebrat a Barcelona.
Actualment, l’Hospital Clínic de Barcelona fa servir un derivat de la ketamina, un antagonista d’una fracció dels receptors NMDA del glutamat, “en pacients amb trastorn bipolar en fase depressiva o pacients que pateixen depressions greus i recurrents i per via d’ús compasiu”, va dir Vieta. El fàrmac s’administra via infusió endovenosa i millora “en uns 40 minuts els símptomes depressius”. Uns resultats que poden provocar “una revolució en cinc o sis anys en el camp de la psiquiatria”, en paraules de Vieta, si arriben a bon port els assaigs clínics. Els problemes d’aquest derivat de la ketamina és que pot provocar “quadres dissociatius, que cal administrar-lo per via intravenosa i que els efectes duren uns dies”. El principal avantatge, és clar, és que “actua molt rapidament en els símptomes depressius”. Com va assenyalar Vieta, ja hi ha en marxa un estudi fase 3 amb aquest derivat de la ketamina. A més hi ha altres dos fàrmacs que actuen en els mateixos mecanismes del glutamat i que es troben en fase 2. Un d’ells és l’esketamina, “un isòmer, amb el que estem fent assaigs, que s’administra per via intranasal i que té la mateixa eficàcia que el derivat de la ketamina i una millor tolerabilitat”.
Aquestes aproximacions, va dir Vieta, en actuar en els receptors del glutamat, impedeixen l’excitació dels circuits dopaminèrgics i serotoninèrgics. “Actuen en vies més primàries i bàsiques que els tractaments farmacològics tradicionals”, va apuntar.
D’altra banda, Vieta va assenyalar que un estudi realitzat per un consorci europeu en el qual també ha participat l’Hospital Clínic ha permès trobar un “marcador genètic de la resposta al liti”. L’estudi s’ha realitzat amb 3.000 pacients.
Símptomes cognitius en depressió
Un altre dels temes de la jornada va ser el de les alteracions cognitives que pateixen els pacients amb depressions greus. “Un tipus de símptomes dels quals no es parla gaire”, segons Vieta. En aquest sentit, es van comentar els bons resultats de vortioxetina (comercialitzat com a Brintellix per Lundbeck i autoritzat per la CE per a la depressió major en adults però encara no aprovat a Espanya), que ha demostrat mitjançant proves de neuroimatge (RMNf) que incrementa l’eficiència neuronal durant una prova de memòria de treball. Els resultats d’aquest estudi es van presentar el desembre en el 53è Congrés Anual del Col·legi Americà de Neuropsicofarmacologia. Com va explicar Carla Torrent, doctora en psicologia i investigadora de l’Idibaps, els estudis que s’han fet amb aquest fàrmac mostren que “millora l’atenció, la velocitat de processament, l’aprenentatge verbal i la memòria”.
