José A. Rodríguez Barcelona | viernes, 22 de enero de 2016 h |

El grup de Fatiga Crònica del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) participa en la xarxa europea en fatiga crònica/encefalomielitis miàlgica, denominada Euromene. Aquesta xarxa, la primera a nivell europeu per a la recerca en la síndrome de la fatiga crònica (SFC), és una nova acció del programa de Cooperació Europea en Ciència i Tecnologia, finançat pel programa europeu Horizon 2020. Ja s’ha confirmat la participació de centres de vuit països. Cal destacar que el consorci és multidisciplinari, ja que té en compte la interacció entre pacients, parts implicades i la indústria interessada en plataformes per al desenvolupament de nous tractaments. El següent pas serà la primera reunió del grup, que tindrà lloc el proper 21 d’abril a Brussel·les, Bèlgica, per definir les funciones de cada participant.

Com diu José Alegre, cap del grup de Fatiga Crònica del VHIR, entre els objectius de la xarxa destaquen la necessitat de millorar la formació dels professionals sanitaris pel que fa a la síndrome de la fatiga crònica. A més, assenyala aquest expert, caldria realitzar més estudis epidemiològics per conèixer la prevalença i la incidència de la malaltia. Però, sobretot, aquesta xarxa neix amb l’objectiu d’impulsar la investigació. I els reptes en el camp de la recerca de la síndrome de la fatiga crònica són importants, ja que encara es desconeix la seva etiologia i a més hi ha una gran variabilitat clínica, falta de biomarcadors diagnòstics i limitades opcions de tractament. Per tant, diu Alegre, “cal fomentar la investigació en genòmica, proteòmica i resposta immune”.

Aposta per la immunoteràpia

Una de les línies d’investigació en la qual més esforços estan dedicant els experts és la immunoteràpia. En aquest sentit, diu Alegre, “hi ha un grup a Noruega que està fent recerca amb rituximab”. Aquest fàrmac és un anticòs monoclonal que s’uneix específicament a una regió dels limfòcits B, que són les cèl·lules que formen part del sistema de defensa de l’organisme.

La primera aportació com a assaig clínic a aquesta xarxa per part del grup del VHIR serà un estudi amb l’ alfa-1 antitripsina, que també és un immunomodulador. Aquesta molècula ja té indicació per al dèficit d’ alfa-1 antitripsina, una malaltia que provoca emfisema.

Alegre explica que estudis previs han mostrat, tant en models animals com humans, que l’alfa-1 antitripsina millora la fatiga i la concentració en la síndrome de la fatiga crònica. “I la concentració és un problema important, ja que et pots acabar adaptant a la fatiga, però no als problemes de concentració”, diu Alegre.

En la síndrome de la fatiga crònica (com en el cas dels pacients amb càncer o una infecció), està alterada la via de l’interferó intracel·lular. Alegre comenta que l’interferó inicia la acció d’uns enzims que provoquen la proteòlisi, és a dir, la degradació d’una molècula que es diu RNase L. I l’ alfa-1 antitripsina modula l’acció d’aquests enzims, que disminueixen la seva activitat.