José A Rodríguez Barcelona | viernes, 08 de enero de 2016 h |

El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) lidera el projecte europeu MoTriColor, que té com a objectiu provar noves teràpies en pacients amb càncer colorectal metastàtic o avançat (CCRM). El projecte s’emmarca en una de les línies d’H2020 sobre noves teràpies per a malalties cròniques no transmissibles.L’investigador principal és Josep Tabernero, director del VHIO. MoTriColor es durà a terme per un consorci multidisciplinari que reuneix vuit centres d’investigació clínica d’Espanya (a més del VHIO, hi participen l’Institut Català d’Oncologia i l’Hospital Clínic de València), Itàlia, Països Baixos i Bèlgica; una organització europea per a la recerca en càncer; i una PIME europea de diagnòstic i pronòstic. El consorci està format per experts i institucions de prestigi, amb diferents àrees de lideratge del camp de recerca estudiat.

Quatre subtipus de CCR

Les noves teràpies a desenvolupar estaran dirigides als quatre subitpus de càncer colorectal recentment definits per experts del VHIO, i, entre ells, Josep Tabernero. La revista Nature Medicine ha publicat un article on es recull aquesta nova classificació. Un subtipus és el CMS1, que està caracteritzat per la inestabilitat microsatèl·lit immune. Un altre és l’epitelial canònic (CMS2), amb alteracions a les vies Wnt i Myc i també moltes alteracions cromosòmiques. El subtipus CMS3 (epitelial metabòlic)) presenta una desregulació de les vies metabòliques associades a mutacions del gen KRAS. I, finalment, el mesenquimal (CMS4) sol presentar recurrències.

Josep Tabernero comenta que ja no es pot parlar d’una malaltia única en càncer colorectal, sino que, com succeïx en altres tumors (com els de pulmó o mama), “és fonamental dirigir les estratègies terapèutiques a cada subtipus. És a dir, fàrmacs basats en les alteracions genètiques dels tumors i també en la diferent expressió dels gens dels tumors”.

Assaigs en fase II

Per tant, MoTriColor durà a terme, en diferents centres europeus de recerca en càncer, assaigs clínics de fase II destinats a tractar els subgrups moleculars de pacients amb CCR. Els principals objectius d’aquests estudis són determinar l’eficàcia clínica (supervivència lliure de progressió com a variable principal), la seguretat i la tolerància dels tractaments experimentals en aquests grups de pacients.

Tabernero assenyala que en aquest projecte hi participaran al voltant de 1.000 pacients “que ja han rebut una o dues línies de tractament”. Per primer cop, se seleccionaran pacients en funció dels seus perfils d’expressió gènica segons les signatures predictives recentment identificades. Segons els seus perfils d’expressió gènica, el pacient serà derivat a un assaig clínic específic o un altre. Es tracta, segons Tabernero, “d’una clara aposta per la medicina de precisió”.

A més, aquest expert assenyala que, un dels grans avantatges del projecte, “és que és molt dinàmic, és a dir, que podem anar canviant l’estratègia terapèutica si descobrim que hi ha més subtipus de tumors en el curs de la investigació”.

Aposta per la immunoteràpia

D’aquesta manera, continua Tabernero, “es desenvoluparan noves estratègies d’immunoteràpia per al subtipus CMS1”. Un dels principals reptes en càncer de còlon es avançar en immunoteràpia, un abordatge que encara no dóna tants bons resultats com en altres tumors. Cal recordar, en tot cas, que l’Agència Americana del Medicament (FDA) va atorgar el passat mes de novembre la designació de gran “avanç terapèutic” a pembrolizumab en CCRM amb una elevada inestabilitat de microsatèl·lits. Tabernero explica que en el marc del projecte MoTriColor s’investigaran nous fàrmacs immunològics per a una variant d’aquest subtipus. A més, per al CMS4, treballaran “en un tractament a base d’un inhibidor de TGF-beta”. Mentre que per als malalts que tenen mutació BRAF l’objectiu és desenvolupar un fàrmac basat en un inhibidor de la tubulina.

Nous biomarcadors

Un altre dels objectius del projecte MoTriColor és descobrir nous biomarcadors de resposta mitjançant l’anàlisi mutacional de les mostres tumorals abans del tractament i de l’anàlisi de l’ADN lliure circulant mitjançant la realització de biòpsies líquides. Com explica Tabernero, “la biòpsia líquida és una tecnologia que ja està molt ben implementada en el nostre centre i permet no realitzar tantes biòpsies de teixits. A més, proporciona una visió molt més holística de la malaltia, ja que, quan analitzes una biòpsia, tens informació d’una part del tumor, però amb l’anàlisi de l’ADN circulant en sang tens una visió molt més global”.

MoTriColor es tracta d’un dels deu projectes europeus que van obtenir finançament dels 128 presentats a la seva convocatòria en el Programa Horizon 2020, el major programa de Recerca i Innovació que s’ha dut a terme a la Unió Europea. El projecte ha estat finançat per la Comissió Europea amb gairebé sis milions d’euros. Cal assenyalar que el consorci responsable del projecte MoTriColor ha aconseguit fons complementaris de la UE (a través de la convocatòria Trasncan 2015, del programa ERA-NET de H2020) per dur a terme IntraColor. Aquest és un projecte que permetrà el desenvolupament de models sofisticats (més concretament, xenoimplants de tumors de pacients en ratolins) per estudiar l’heterogeneïtat del tumor i l’eventual recaiguda en els tractaments de MoTriColor. D’aquesta manera, IntraColor permetrà recollir i analitzar mostres de tumor a l’inici i durant la progressió de la malaltia i permetrà generar models que reprodueixin la malaltia dels pacients en ratolins per provar l’eficàcia d’altres règims que permetin revertir la potencial resistència als tractaments, primària o adquirida. Així, com explica Alejandro Piris, cap de l’Àrea de Coordinació Científica del VHIO, i coordinador científic de MoTriColor i IntraColor, gràcies a la proposta IntraColor, el consorci també podrà dur a terme un seguiment de l’estat de la malaltia en els pacients que participen en MoTriColor, podent detectar recaigudes potencials i estudiar-ne les causes”. Aquest expert afegeix que “el projecte MoTriColor ja comença amb un enorme repte i responsabilitat. L’ajuda de la Unió Europea a aquests dos estudis ha estat essencial per consolidar el lideratge clínic del VHIO en la investigació del càncer colorectal”, conclou. Ambdòs projectes poden aportar beneficis per als pacients amb CCR avançat i també per als sistemes de salut en termes de qualitat de l’atenció i estalvi de costos.