Investigadors del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han demostrat que un component natural pot inhibir el virus de la immunodeficiència humana (VIH) i el de l’hepatitis C (VHC) en cultius cel·lular. A més, el seu potencial com a inhibidor del VHC és igual de bo que el d’un medicament anti-VHC ja al mercat. Es tracta del soraphenA, un producte extret dels mixobacteris del sòl i que es dirigeix a l’enzim cel·lular acetil-coenzima A carboxilasa (ACC), proteïna involucrada en la síntesi dels lípids dins les cèl·lules. El gran avantatge d’aquest compost és que com que la seva activitat antiviral està mediada per un component cel·lular, és efectiu per diversos genotips de VHC i mostra dificultat davant el desenvolupament de resistència al fàrmac.
Donat que no sols el VIH i el VHC sinó que molts altres virus, incloent-hi el virus emergent del Dengue o el virus del Nil Occidental, depenen del metabolisme cel·lular lipídic per multiplicar-se, és possible que l’activitat antiviral del soraphenA vagi més enllà de VIH i VHC, una possibilitat que ja s’està investigant.
El fet de no haver d’identificar necessàriament quin bacteri concret ha causat una infecció permet una resposta molt ràpida: es recepta un antibiòtic d’ampli espectre. Actualment hi ha molt pocs fàrmacs antivirals i els que hi ha són específics per a un tipus de virus, fent necessari un procés de diagnòstic abans de poder aplicar el tractament.
El desenvolupament d’antivirals d’ampli espectre acceleraria la prescripció dels tractaments, que és essencial per vèncer la malaltia, i proporcionaria una primera línia de defensa contra nous virus. “Els fàrmacs antivirals del mercat actual van dirigits a components específics d’un virus, normalment enzims vírics necessaris per a la multiplicació del virus a les cèl·lules infectades”, explica Georgios Koutsoudakis, investigador del grup de Juana Díez i primer autor del treball. Tenint en compte que virus de diferents famílies són genèticament molt diferents, els antivirals d’acció directa estan fets a mida per a un tipus específic de virus. Malgrat que és aviat per parlar del soraphenA a la clínica, els descobriments realitzats són prometedors, diuen els investigadors.
