Acaba un curs en el qual la política sanitària ha exercit un paper protagonista a l’escena política i parlamentària catalana. Jaume Padrós, president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), comenta alguns dels temes més destacats.
Pregunta. El Govern acaba d’aprovar el consorci per gestionar l’Hospital Clínic de Barcelona. Fins i tot el mateix Ajuntament de la ciutat s’ha mostrat en contra perquè assegura que obre la porta a la privatització de l’entitat. Quina és la posició del COMB davant la creació d’aquest nou consorci?
Resposta. Absolutament favorable. Nosaltres vam vehicular la demanda d’empara que tots els professionals d’aquest centre, no només metges, van demanar al Col·legi. Aquest és un debat interessat ja que no és veritat que el consorci del Clínic surti d’una activitat privada. És més, la petició d’aquest consorci és anhelada de fa molts anys pel mateix sistema sanitari i pels professionals de l‘hospital. Hi ha un ampli consens social i polític.
P. D’altra banda, el Govern del nou consorci inclourà dos metges i un infermer. És suficient per representar els professionals?
R. Penso que és una mesura extraordinària, això no ho té cap institució sanitària d’Espanya. És un gran avenç. Una vegada més, el Clínic demostra perquè és un dels primers centres sanitaris del país.
P. S’està parlant molt de la col·laboració público-privada en l’entorn sanitari. Com creu que ha de ser aquesta col·laboració?
R. El problema fonamental és la manca de recursos del sistema sanitari públic. Davant la falta de recursos econòmics, el sistema sanitari ha de contemplar els espais de col·laboració privada. El Govern està endeutat i escanyat, calen més recursos al sistema sanitari i si han de venir del sector privat que vinguin. Això sí, s’han de retre comptes i que les portes d’entrada estiguin ben definides, amb òrgans d’avaluació que garanteixin la transparència d’aquesta col·laboració. Si el capital privat permet invertir sobre la millora dels equipaments, fa que els professionals puguin gaudir de millors condicions econòmiques, l’hospital també se’n beneficia i, per tant, també els pacients i el sistema públic, endavant. La clau d’aquesta col·laboració, però, és la transparència.
P. Des del Departament de Salut, a través del projecte “Decisions Compartides”, s’aposta per un canvi de rumb en la relació metge-pacient, on el pacient tingui un paper central. Des del COMB s’està treballant en aquesta línia?
R. Nosaltres tenim el web mèdic acreditat, que és un instrument de qualitat i també de referència tan pels ciutadans com pels mitjans de comunicació. Aquest web orienta als ciutadans sobre si el que es diu en alguns webs està basat en l’evidència clínica o científica i, si des del punt de vista deontològic, és correcte o no és correcte. És una eina de referència a l’Estat i a Europa perquè és un dels dos únics segells que hi ha ara mateix a Europa. El fet que el ciutadà pugui accedir a tanta informació a la xarxa està molt bé perquè això és llibertat però a la gent que no és experta li hem de donar eines perquè pugui ser crítica amb el que llegeix perquè, sinó, més que ajudar-la la podem condemnar a decisions errònies.
P. El Departament de Salut i el CCMC han signat un acord, el mes de juny, per impulsar la implicació dels metges en la Gestió Clínica. Com es concretarà aquest acord?
R. L’acord ha creat un grup de treball compost per dotze metges de l’ICS. Aquest grup presentarà a finals de juliol propostes operatives d’aplicació immediata. L’objectiu principal és donar un paper al metge molt més decisori i no només consultiu. Donar elements d’autonomia real perquè aquí tothom s’omple la boca parlant d’autonomia i d’autogestió però, de fet, molt poca gent sap què és perquè no ho ha practicat. I l’estructura de l’ICS no ho ha permès.
P. Perquè no ho ha permès?
R. Perquè la mateixa estructura de l’ICS està molt jerarquitzada i el component és molt estatutari. En aquestes estructures hi ha un magma mesocràtic que és molt immobilista i que veu aquests canvis amb certa reticència o amb por. Considero que no hem de tenir por als canvis perquè o els liderem nosaltres o ens vindran imposats per les condicions externes.
