13è FÒRUM D’AECOC/ La gestió pública dels recursos s’adapta a una contenció de les despeses

br

J. MONTANER Barcelona | viernes, 10 de mayo de 2013 h |

L’Hospital Universitari de Bellvitge fou seu els passat 9 de maig d’un encontre de les administracions amb més de 180 directius d’empreses i organitzacions del món sanitari, preocupades per l’impacte que els criteris de racionalització de la despesa pública poden tenir en la contractació de serveis i productes. La trobada tingué lloc en el marc del 13è Fòrum Sanitari d’Aecoc. Proveïdors i clients, hospitals, serveis de salut i majoristes farmacèutics de tota Espanya i també de l’estranger van passar revista a un plec de reptes i problemes que el sector sanitari té plantejats com a resultat de la greu crisi econòmica i financera.

Representant a l’Institut Català de la Salut (ICS), Joaquim Maria Palau, gerent de compres i polítiques de distribució, explicà que la Generalitat, adaptant-se a la situació actual de crisi econòmica s’ha vist obligada a prendre decisions conjunturals i estructurals d’adaptació pressupostària. Aquestes decisions, digué, fan referència als acords amb proveïdors per revisar a la baixa els preus, racionalització de la despesa, reforç dels circuits de reaprovisionament i creació de noves estructures de suport a les compres i la logística. Segons el ponent, l’ICS vol assegurar rigor i transparència en tot tipus de contractacions, separar la funció de compra de les de contractació o logística, aconseguir una coresponsabilitat més gran de tots els actors del sector, impulsar la concurrència, adjudicar un únic proveïdor a cada article (exceptuant els productes no substituïbles), simplificar i agilitzar les homologacions i funcionar sempre mitjançant contractes formals. En el capítol de recursos humans, Palau va admetre que l’ICS ha reduït la seva plantilla en un 37 per cent i que les 155 persones que anteriorment absorbia per funcions de compres i contractacions, han quedat reduïdes a 76. Tanmateix, l’evolució del consum anual d’articles amb compra agregada (comptant farmàcia i para-farmàcia) ha passat del 67 per cent l’any 2011 al 81 per cent d’ara. Pel que fa als nous formats electrònics, el representant de l’ICS parlà de l’entrada en funcionament d’eines com la subhasta electrònica o el sobre electrònic

Logaritme

Antonio Torres Gutiérrez, administrador de Logaritme Serveis Logístics AIE, agraí que a Catalunya s’hagi optat finalment per funcionar amb un sol sistema informàtic, un magatzem centralitzat de productes i un catàleg únic. Això permet controlar i reduir costos, millorar la gestió logística, reduir i concentrar espais de feina, centralitzar activitats i garaantir una millora continuada dels processos. Explicà que, mitjançant aquests objectius, Logaritme ha permès al ICS estalviar un 38,75 per cent en gestió de residus sanitaris; a l’Hospital de Vall d’Hebron reduir un 74,62 per cent de manteniment de magatzems i, al Banc de Sang, un 56,70 per cent en la gestió de bosses de sang, teixits, cordó i llet materna o un 52,15 per cent en campanyes de donació de sang.

Un aire britànic

L’irlandès Feargal McGroarty, director del Centre de Trastorns Hereditaris de la Coagulació de l’Hospital St. James de Dublín, explicà als aforats el sistema de traçabilitat dels productes hemo-derivats que funciona al seu país. Informà que un de cada 5.000-10.000 nens que neix a Irlanda contrau hemofília i que la sanitat pública irlandesa es gasta cada any 45 milions d’euros en hemo-derivats. McGroarty posà el cas d’una iniciativa plantejada al seu hospital per tal que els pacients hemofílics auto-gestionin els recursos d’hemo-derivats a casa seva amb el suport mèdic necessari. Detallà que el projecte s’ha dut a terme amb 2.000 pacients (200 amb hemofília greu) i que un 75 per cent d’aquests pacients ja s’autogestiona els tractaments a casa seva.

L’anglès Steve Graham, cap de polítiques d’innovació tecnològica al National Health Service (NHS) del Regne Unit, deixà clar en la seva ponència que l’eficiència i l’eficàcia en la gestió de recursos del sector sanitari és avui dia en mans de les tecnologies de la informació. Per posar un exemple, les tecnologies de la informació aplicades a la gestió hospitalària van permetre l’any 2012 estalviar prop de 10.000 euros per llit d’urgències, més de cinc milions d’euros per unitat d’urgències i un total de més de 500 milions d’euros estalviats al NHS. Només sincronitzant la gestió de recursos mitjançant una xarxa operativa en tot el sistema, assegurà, s’aconsegueixen molts millors resultats i en molt menys temps que abans.

Compres centralitzadas

José Julián Diaz Melguizo, director de l’Institut Nacional de Gestió Sanitària (Ingesa) plantejà als aforats que la gestió descentralitzada de 17 serveis de salut a l’Estat espanyol fa que el SNS no disposi de cap catàleg comú de compres, que no segueixi una política comuna i que no disposi de canals per a compartir la rendibilitat de les diferents iniciatives. D’aquesta manera, criticà, es veu afectada l’equitat de la prestació sanitària, amb productes i medicaments d’utilització variable segons la comunitat autònoma i amb un sistema d’adquisició de recursos “ineficient”.

Afegí Díaz Melguizo que, en aplicació del Reial Decret-llei 16/2012 del 20 d’abril, l’Estat s’ha compromès a prendre mesures urgents que garanteixin la sostenibilitat del SNS i millorin la qualitat i la seguretat de les seves prestacions. Una d’aquestes mesures, concretà, ha estat la creació d’una Plataforma de Compres Centralitzada per als subministraments sanitaris amb la qual es vol unificar criteris tècnics que hauran de satisfer tots els productes contractats per les comunitats autònomes en els contractes de compra que es derivin, aconseguint una centralització de proveïdors que reforci la competitivitat del mercat sanitari a escala nacional. La Plataforma establirà un preu únic dels medicaments i productes sanitaris per a totes les comunitats autònomes mitjançant una licitació electrònica i conforme a un catàleg de compra centralitzat. Així, millorarà l’eficiència de les administracions sanitàries tant autònomes com estatals. Díaz Melguizo conclogué que la Plataforma permetrà l’establiment de criteris de qualitat comuns a tot el conjunt del SNS i, també, transparència de gestió i garanties a les empreses subministradores de productes i serveis, “que faran front a un sol escenari de contractació i a uns terminis comuns de pagament”. Preguntat sobre si la Plataforma incorporarà la garantia de pagament anunciada pel Ministeri d’Hisenda, el ponent declarà a GM que sí, i que s’ha demanat ja al Ministeri que formalitzi el més aviat possible la forma d’obtenir la tal garantia. Sobre si s’exclourà o no a tots els membres de la plataforma de l’obligació d’aportar deduccions del 7,5 per cent, com ha passat amb la central de vacunes, Díaz Melguizo diu que no hi ha encara res decidit “fins després de l’estiu”.

El NHS aconsegueix estalviar 500 milions d’euros anuals mitjançant l’ús de TIC

L’ICS assumeix una retallada de plantilla del 37% per fer front als pressupostos