josé a. rodríguez Barcelona | viernes, 22 de julio de 2016 h |

El polifosfat és una molècula inorgànica formada per diverses molècules de fosfat i es troba a l’interior de totes les cèl·lules, des de les eucariotes a les procariotes. Aquestes molècules de fosfat presenten un enllaç que les permet unir-se entre elles per formar una molècula lineal. D’aquesta manera, el polifosfat pot estar format per desenes de molècules de fosfat.

Com explica Samuel Bru, investigador de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), aquest compost està associat amb múltiples funcions. “Una de les més importants té a veure amb la reserva de fosfat, ja que si la cèl·lula sofreix per l’absència d’aquest compost, el polifosfat intervé per evitar un shock osmòtic”, indica Bru. A més, recents investigacions apunten al fet que també estaria implicat en la circulació sanguínia i fins i tot en les connexions neuronals.

Bru pertany al Grup de Noves Ciclines de la UIC, que recentment ha publicat un article a la revista Molecular Microbiology sobre un estudi que aporta noves dades sobre el rellevant paper d’aquesta molècula. La principal troballa realitzada per aquest grup és que el polifosfat és “essencial perquè la replicació de l’ADN es produeixi adequadament”, assenyala aquest expert.

Perquè les cèl·lules puguin replicar el seu genoma necessiten grans quantitats de fosfat, ja que l’ADN està format per nucleòtids, i cadascun d’aquests presenta tres molècules de fostat. En el citat estudi, realitzat amb cèl·lules de Saccharomyces cerevisiae (llevat), els experts van veure que “el polifosfat aporta la gran quantitat de fosfat que es precisa al final de la fase G1 del cicle cel·lular per sintetitzar els nucleòtids necessaris perquè el genoma es repliqui de forma correcta —indica Bru—. Més en concret, les cèl·lules de l’estudi que no tenien polifosfat presentaven un major índex de mutacions o d’inestabilitat genòmica”.

Ritme cíclic

Un altre dels resultats més rellevants de l’estudi és que el polifosfat segueix un ritme cíclic. “A final de G1 es degrada perquè aporta fosfat a les cèl·lules, i al final de la fase G2M se sintetitza per començar de nou el cicle”, comenta Bru.

Actualment, aquest mateix grup d’investigadors està realitzant un estudi en cèl·lules de mamífers per determinar el paper d’aquest compost en el dany a l’ADN que es pot produir durant la replicació cel·lular.