Mar Barberà Barcelona | viernes, 15 de enero de 2016 h |

L’acord in extremis entre Junts pel Sí i la CUP, el passat 9 de gener, va fer possible la formació d’un nou Govern de la Generalitat i va evitar que els catalans haguessin de tornar a les urnes el mes de març. L’acord va anar seguit del nomenament de Carles Puigdemont com a nou president de la Generalitat de Catalunya i la posterior formació del Govern. Un gabinet que neix amb l’objectiu d’aconseguir, en un període de 18 mesos, la realització d’un referèndum per a decidir si es vol o no la independència. El 14 de gener, Puigdemont va nomenar els consellers del nou Govern. I Antoni Comín va ser la persona escollida per substituir Boi Ruiz al capdavant de la conselleria de Salut. Comín, número tres d’ERC en la candidatura de Junts pel Sí, és el primer conseller de Salut que no ve de l’àmbit sanitari. En l’acte del traspàs de cartera, Comín va agrair al seu antecessor al càrrec, Boi Ruiz, la feina feta durant els darrers cinc anys.”Deixes una molt bona herència. Aguantar el sistema públic en aquestes circumstàncies no és fàcil”, va dir.

L’opinió dels agents sanitaris

Les reaccions d’alguns agents que formen part del sistema sanitari català no s’ha fet esperar. Francesc Duch, secretari general de Metges de Catalunya (MC), ha valorat el fet que el nou conseller no tingui experiència en l’àmbit sanitari. “Això el fa partir amb un clar desavantatge, ja que no és professional ni de l’assistència ni de la gerència sanitària. No ho tindrà massa fàcil, sobretot, tenint en compte que és una legislatura molt curta”.

Per la seva banda, Montse Peña, secretària general autonòmica del sindicat d’infermeria Satse a Catalunya, ha restat importància a aquest factor. “Que el nou conseller no tingui cap experiència en l’àmbit sanitari no té perquè influir negativament. Hem tingut altres consellers metges que no han funcionat al 100 per cent”, ha dit. Peña també ha reconegut que “tots els problemes existents en l’àmbit de la salut és evident que no es poden solucionar en 18 mesos”.

El president del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Padrós, ha remarcat que, “tot i que històricament, els consellers de Salut han estat metges o professionals sanitaris, no hi hauria d’haver cap problema si el proper conseller és capaç de comptar amb un equip solvent i potent”. Tanmateix, Padrós ha definit Comín com “un home molt compromès i inquiet des del punt de vista social”.

El nou conseller ha assenyalat en els darrers dies algunes de les prioritats del departament que ja dirigeix. “La nostra prioritat és reduir les llistes d’espera per a diagnòstic al 50 per cent”, ha afirmat. La segona prioritat que ha esmentat Comín fa referència a la sanitat privada i assumeix el compromís de “desprivatitzar la sanitat catalana i retirar els operadors privats amb afany de lucre que han entrat a gestionar el sistema públic”. Per la seva banda, Padrós no ho veu factible. “Si vol mantenir els llits no, no ho veig possible. Sincerament, no sé com ho farà”.

Duch també s’ha mostrat incrèdul amb aquesta mesura. “Algunes d’aquestes empreses privades que pertanyen, principalment, a l’àmbit sociosanitari i de salut mental han existit sempre en el sistema públic. Em costa molt de creure que el nou conseller ho pugui desprivatitzar”. Duch ha demanat que “almenys el nou conseller no augmenti les privatitzacions, com ha passat en el mandat de Boi Ruiz”.

Tanmateix, des del sindicat MC consideren “indispensable” incrementar el pressupost sanitari i restituir les condicions laborals i salarials dels facultatius prèvies a les polítiques d’austeritat, ja que la partida sanitària s’ha reduït un 14,3 per cent des de l’any 2010 i la despesa anual per habitant ha passat de 1.297 a 1.120 euros. “Sabem que és difícil però s’hauria de fer tot el possible perquè s’incrementés. Catalunya hauria de destinar a la sanitat pública l’equivalent a altres societats del seu nivell de desenvolupament”, ha assenyalat Duch. Respecte al disseny del model sanitari català, Padrós ha considerat que un dels reptes que hi ha és “ajustar la transformació del model sanitari per adaptar-lo a la necessitat dels ciutadans”. Segons Padrós, cal canviar el sistema sanitari del segle XX, ja que les necessitats del segle XXI són diferents. “Hem d’adequar les estructures del sistema a les necessitats dels ciutadans i és necessari canviar les formes de gestió que tenim actualment en els centres i donar la gestió als professionals”, ha dit Padrós.

Valoració de Boi Ruiz

La feina feta per l’ex conseller Boi Ruiz durant els darrers cinc anys ha estat marcada per les retallades. Tot i que Duch ha assegurat que no poden valorar Ruiz positivament, “ja que ell ha carregat la major part del pes de les retallades a la esquena del personal sanitari”, també ha reconegut que la transparència ha millorat molt ja que, “durant el seu mandat, hem tingut coneixement del que cobren els gerents. També hem tingut accés a les dades dels hospitals. Això és una innovació que ha introduït ell”, ha assenyalat Duch.

Per la seva banda, Padrós ha valorat la feina de Ruiz en la mateixa línia. “Evidentment, no puc estar a favor de les retallades que s’han fet però dir que les retallades que ha fet Boi Ruiz han estat perquè ell ha volgut em sembla un raonament, a part d’infantil, totalment injust”.

Antoni Comín (Barcelona 1971) és llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser militant del PSC fins l’any 2011, quan va passar a formar part d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). El desembre del 2013, Comín va impulsar la creació de l’Associació “Socialisme, Catalunya i Llibertat”, i actualment és membre de la junta coordinadora d’aquesta entitat. El passat 27 de setembre va ser el número tres per ERC en la candidatura de Junts pel Sí a les eleccions al Parlament. Vinculat a la política des de ben jove, és fill d’Antoni Comín, històric lluitador antifranquista vinculat al PSUC. El nou conseller de Salut té un perfil d’esquerres i, segons ha declarat recentment, està disposat a garantir que no es faci negoci amb la sanitat pública, i vol revertir les privatitzacions.