br
Pregunta. Què suposen els broncodilatadors d’acció perllongada en el maneig de la MPOC?
Resposta. Aquests tractaments són la pedra angular de la teràpia de manteniment per a aquests pacients, doncs cal no oblidar que la MPOC és una malaltia crònica.
P. Quins avantatges presenta aclidini respecte a altres LAMAs?
R. Des del meu punt de vista, el gran avantatge d’aclidini és que s’administra dues vegades al dia, que suposa una oportunitat de tenir millor controlats als pacients que presenten molts símptomes. No tots els malalts són iguals, i aclidini suposa sumar alternatives per optimitzar el tractament depenent de les necessitats, ja que no a tots els resulta eficaç una sola administració diària.
P. . Quins pacients es beneficiaran més de la combinació d’aclidini i formoterol?
R. GOLD 2013 divideix als pacients en quatre grups, A, B C i D, en funció dels símptomes, la funció pulmonar (FEV1) i el nombre d’aguditzacions. A excepció de A, que són els pacients amb un perfil menys desfavorable, a partir del grup B la primera opció és un LAMA o un LABA, i la segona alternativa ja és la unió dels dos.
És una combinació que jo crec que té molt futur, perquè en tres de quatre grups es va a poder utilitzar.
P. S’estan provant noves combinacions?
R. L’avantatge del LAMA-LABA és que els dos són broncodilatadors però actuen per vies diferents. Un és la beta-adrenèrgica i l’altra és la antimuscarínica. Però sí que és cert que hi ha altres fàrmacs, per exemple els corticoides inhalats o els inhibidors de la fosfodiesterasa, que és possible que puguin combinar-se.
És el que es diu tractament triple, que seria un LAMA, un LABA i un corticoide. És problema és una dificultat d’enginyeria tècnica, de posar els tres junts en un sol inhalador. Ara s’està treballant en molècules “MABA”, una sola molècula que sigui LAMA i LABA alhora, a la qual poder afegir un corticoide.
P. ¿Quins són els objectius pendents en MPOC?
R. A més de prevenir-la, el següent pas és diagnosticar-la. El 10 per cent de la població de més de 40 anys pateix MPOC, i el 80 per cent d’ells no ho saben.
Així mateix, el tractament ha millorat de forma espectacular en els últims 10 o 15 anys, però encara es pot avançar, hi ha línies de recerca amb cèl·lules mare o procediments endoscòpics que analitzen la via de la curació.
