Jordi Cruz, cirurgià de l’Hospital de Mataró, va ser escollit, el 14 de juny, nou president del sindicat Metges de Catalunya (MC), en el marc del 4rt Congrés d’aquest sindicat. La candidatura encapçalada per Cruz, “Obrint Portes”, va guanyar les eleccions amb el 80 per cent dels vots, imposant-se a la llista “Unitat, Compromís i Projecte” de l’intensivista Jaume Mestre i Francesc Duch, metge de família i fins ara secretari general d’MC. En aquesta ocasió van exercir el vot 470 afiliats dels 8.348 que formaven part del cens electoral, el que representa només un 5,6 per cent de participació.
P. El nou vicesecretari, Josep Maria Puig, ha explicat que volen fer una política basada en el diàleg amb tots els actors. Quin o quins aspectes prioritzarà vostè des d’avui mateix?
R. Les negociacions. En l’etapa anterior s’ha negociat, però s’ha negociat quan tocava negociar, mai s’ha negociat fora de temporada, és a dir, ho hem fet quan ha tocat i perquè s’ha tingut la necessitat imperiosa de fer-ho. Tanmateix, no hi ha hagut la previsió de negociar amb els diferents actors a priori. Considerem que les negociacion s’han d’iniciar a curt i llarg termini, ja tenir les coses treballades prèviament.
P. Un dels objectius fixat pel seu equip és el de governar amb una visió “global i inclusiva”. Què és allò important que considera que ha quedat pendent en l’anterior presidència d’MC?
R. El conveni mèdic és, sens dubte, el gran tema que ha quedat pendent i que nosaltres hem fixat com a objectiu principal. L’Administració ha d’entendre que els metges tenim unes especificitats que han de ser tractades i discutides amb el nostre col·lectiu i que aquest fet serà beneficiós per ambdues parts.
P. Quina és la línia vermella que no creuaran?
R. No acceptarem de cap manera noves retallades. Actualment, hi ha molts companys amb contractes interins i precarietat salarial. I dobles escales salarials.
El que també creiem que és urgent són les inversions. S’ha d’invertir de manera urgent perquè després de l’ofec d’aquests últims anys, els metges estan vivint una situació límit i si no ho arreglem en els propers dos o tres anys ens en ressentirem tots.
P. Ara es parla molt de l’apoderament de l’Atenció Primària (AP). Què es pot fer des d’MC per apoderar aquest sector?
R. Donada la pressió que hi ha en l’atenció especialitzada, aquesta pressió s’intenta treure d’aquest sector i passar-la a la primària. Tots sabem que la primària és la porta d’entrada de la gent a la sanitat i, per tant, ha d’estar ben preparada. El que hem de fer nosaltres és veure si als metges d’AP se’ls dóna prou recursos i prou material per entomar això. S’ha de mirar quants pacients pot portar un metge, quant temps té el metge per cada pacient, per una primera visita, el temps d’una visita no presencial, etc. S’hauria de quantificar el temps i tenir en compte també el temps que es dedica a la formació, a la docència i a la recerca.
Per tant, creiem que si es tenen en compte aquests factors no hi ha cap problema en apoderar la primària. Els nostres metges han demostrat que surten més preparats que mai per assumir qualsevol problema. No és un problema de la capacitació dels metges de família sinó de manca de recursos.
P. Què representa la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat?
R. Ha sigut una notícia molt trista. Independentment de l’afinitat política de cadascú, està clar que 360 milions d’euros anaven destinats a sanitat i ara ja no hi seran. Es destinaran a pagar deute a Madrid. Els polítics han demostrat, des de ja fa temps, que no estan a l’altura.