josé a. rodríguez Barcelona | viernes, 27 de noviembre de 2015 h |

El Govern de la Generalitat ha creat el Comitè Coordinador de la Seguretat de la Informació del Departament de Salut. Aquest comitè està adscrit a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS), ens que s’encarrega d’aprovar, posar en pràctica i supervisar les accions relatives a la seguretat de la informació del departament en matèria de salut i dels seus ens i organismes. I Josep Maria Argimon, director de l’AQuAS, serà també el president d’aquest comitè.

Pregunta. Perquè calia crear un comitè d’aquest tipus si l’AQuAS ja s’encarrega de vetllar per la seguretat de la informació en l’àmbit de la salut?

Resposta. Efectivament, la responsabilitat en matèria de protecció de dades és de l’AQuAS, com diuen els nostres estatuts. Però hi ha molts ens que, en l’àmbit de la salut, treballen coordinadament. El comitè respon a la necessitat de treballar de forma coordinada i posar en acció les mesures de l’AQuAS. Per tant, és un instrument de l’AQuAS per dur a terme les seves accions de forma coordinada amb altres ens.

P.A banda de vostè com a director, també en formen part responsables de seguretat de dades del CatSalut o l’ICS.

R. I també del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), que defineix les grans polítiques de seguretat. Des de l’AQuAS vetllem perquè es compleixin aquestes polítiques.

P. Quan començarà a treballar el comitè?

R. En realitat, ja feiem reunions de coordinació des de fa temps.

P. Quins són els principals reptes en matèria de seguretat de la informació en salut?

R. La digitalització de les dades clíniques. D’una banda és una oportunitat perquè facilita l’atenció sanitària, ja que permet compartir la informació. Si el metge d’atenció primària deriva un pacient a l’especialista, aquest pot veure la radiografia del pacient. No cal fer-ne una altra. Però, en digitalitzar la informació, existeix risc de fugues. També vull dir que quan les històries clíniques estaven en paper, la informació era molt més insegura, malgrat que si ara hi ha una fuga digitalment la informació és més accessible.

P. Com es poden produir fugues de dades clíniques?

R. Des del delinquent que hackeja intencionadament una radiografia o un historial clínic a una errada en la gestió de les dades.

P. Quin és el grau de digitalització de les dades clíniques a Catalunya?

R. Molt elevat. Per exemple, tota la imatge radiològica està digitalitzada. A més, aquestes imatges es comparteixen en el 83 per cent de les atencions, és a dir, vuit de cada deu centres les comparteixen. Alguns centres no ho poden fer encara perquè tenen problemes de connexió. Així, es poden fer coses com el preoperatori online, que permet que els anestesistes tinguin accés a les proves. Per exemple, si una pacient s’ha d’operar de càncer de mama, probablement ja s’ha fet una radiografia de pit, i no cal repetir-la.

P. Com valora els projectes que s’estan duent a terme en el marc del projecte VISC+, que permet que centres de recerca tinguin accés a dades anonimitzades de pacients.

R. Molt positivament. Per exemple, seguint metodologia VISC+, el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (Creal) està coordinant un projecte europeu per estudiar si la radiació durant la infància deguda a proves o tractaments té efectes durant l’adolescència.