M.B. Barcelona | viernes, 15 de abril de 2016 h |

Reflexionar sobre el secret professional mèdic i replantejar els seus límits és un objectiu que el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB) ha perseguit en els darrers temps. El tràgic accident d’avió de la companyia Germanwings, ocorregut fa un any, en el qual el copilot amb depressió severa va estavellar voluntàriament l’aparell als Alps francesos provocant la mort de 150 persones, va fer que el COMB es posés a treballar en aquest tema, encarregant a un grup d’experts l’elaboració d’un informe. “El secret professional mèdic i la protecció a tercers” és el document de posicionament que el COMB ha presentat. Un document que recull una sèrie de propostes i recomanacions dirigides als professionals, a la societat, a l’àmbit polític i al legislatiu. Segons Jaume Padrós, president del COMB, “aquest informe no només pretén oferir elements de reflexió sinó que volem que siguin propostes operatives”.

Principals propostes

Un dels objectius d’aquest document és revisar les relacions entre medicina assistencial i medicina del treball. Així doncs, es proposa establir un marc normatiu que faciliti la comunicació entre aquests dos grups. Segons Josep Terés, president de la Comissió de Deontologia del COMB i coordinador de l’equip d’experts redactors del document, “probablement aquest seria un dels punts que va fallar en l’accident de Germanwings”. Per tant, en aquest document es proposa modificar la normativa actual per tal de facilitar al metge assistencial la comunicació automàtica (fent ús de les TIC) a l’empresa de la situació de baixa i/o alta del treballador a través de la Seguretat Social. “És anacrònic que al segle XXI hagi de ser el treballador el qui porta la seva baixa a l’empresa”, va dir Padrós.

Amb l’objectiu de mantenir la confiança entre metge i pacient, una altra de les propostes recollides pel grup d’experts, en el cas de pacients amb trastorns mentals, és incorporar al document de consentiment informat una explicació sobre quins són els límits de la confidencialitat. “Una priorització sistemàtica de la seguretat sense revisar cas per cas podria malmetre la confiança del pacient”, va dir Terés.