br
La capacitat limitada del sistema nerviós central per l’autoreparació després de les lesions neurològiques, que poden provocar entre d’altres la pèrdua de mobilitat o de la parla, és la causa principal de la cronicitat en aquestes afectacions. Als anys 90 es va posar de manifest la capacitat de les neurones per regenerar-se in vitro. Més tard, es va poder identificar que aquesta capacitat persistia in vivo.
Doncs bé, durant les jornades “Neuroregeneration: Is It the common frontier for Bioengineering, Neuroscience, Robotics and Neurorehabilitation?” de B·Debate experts nacionals i internacionals han debatut els avenços en les últimes teràpies en neuroregeneració.
Segons Josep Maria Tormos, líder científic d’aquest B·Debate i director de recerca de l’Institut Guttmann, les dades experimentals en animals mostren, sense cap dubte, que és possible induir la regeneració de neurones i recuperar així funcions que es tenien abans de la lesió, com pot ser la mobilitat, en els animals. Actualment ja s’estan realitzant assajos clínics en humans.
El sistema nerviós, per preservar la nostra identitat, tendeix a inhibir la seva capacitat de regenerar les neurones, però aquests mecanismes, en situacions de patologia, podrien estar contribuint a la cronificació de les lesions.
Si es modifiquen les condicions que fan que el sistema nerviós no es regeneri, es pot induir a les zones afectades a que ho facin. Un exemple, ja utilitzat en assajos clínics, és implantar cèl·lules de Schwann que facin de pont per omplir el buit que una lesió ha creat en un nervi.
Una altra de les tècniques consisteix en utilitzar anticossos que bloquegen les molècules que inhibeixen la regeneració de neurones a la medul·la espinal.I també s’efectuen investigacions en el camp de cèl·lules mare neuronals, ja en assajos clínics.
