recerca/ Un equip del CRG descriu el rellotge biològic de la pell humana

br

redacció Barcelona | viernes, 11 de octubre de 2013 h |

Investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG), a Barcelona, han descrit, en un article publicat a la revista Cell Stem Cell, com els ritmes circadians modulen la funció de les cèl·lules mare de la pell humana per aconseguir una regeneració òptima i protegir-se dels agents nocius.

“Les cèl·lules mare tenen uns gens que controlen el rellotge biològic i que estableixen pics d’activitat i intervals temporals les 24 hores del dia. En aquest estudi, hem detallat com les cèl·lules aconsegueixen saber quina hora del dia és. Aquesta precisió permet que les cèl·lules mare adaptin la seva activitat a l’hora del dia i a les seves característiques ambientals”, explica Salvador Aznar-Benitah, professor d’investigació Icrea que va desenvolupar aquest treball al CRG i que recentment ha traslladat el seu laboratori a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB), també a Barcelona.

Nous queratinòcits a la nit

Així, a les hores de més exposició a agents patògens o a la llum UV, les cèl·lules mare de la pell humana es protegeixen. En canvi, a la tarda i la nit, es generen nous queratinòcits. Per tant, és durant la nit quan les cèl·lules mare regeneren el teixit i reemplacen els queratinòcits danyats o que s’hagin perdut durant el dia.

L’estudi també demostra que un desequilibri en aquest rellotge biològic intern afecta profundament al bon funcionament de les cèl·lules mare, causa l’envelliment del teixit i podria predisposar al càncer de pell.

Aznar Benitah i col·laboradors ja havien descobert la importància dels ritmes circadians en la regulació de l’activitat de les cèl·lules mare de la pell al 2011. Aleshores van ser capaços de discriminar entre el dia i la nit i, en aquesta ocasió, han aconseguit arribar al detall i estudiar les cèl·lules mare minut a minut. “Ara hem descrit com les cèl·lules saben quina hora és exactament i com, gràcies a aquesta informació, regulen la seva activitat”, afegeix l’investigador líder del treball.

Aquest projecte compta amb el finançament d’un ajut ERC Starting Grant (Stemclock) a Salvador Aznar-Benitah i del projecte europeu Prospects (Health-F4-2008-201648) de Luis Serrano. A més, Guiomar Solanas compta amb una beca de l’AXA Foundation i Kiana Toufighi amb una beca de l’Obra Social “la Caixa”.

L’equip d’Aznar-Benitah va dissenyar i coordinar el treball i realitzar tots els experiments. Els investigadors de Biologia de Sistemes van generar l’algoritme que va permetre identificar aquells gens que responien a l’activitat del rellotge central en les cèl·lules mare.