Gaceta Médica Barcelona | viernes, 09 de octubre de 2015 h |

En els casos d’otoxicitat crònica, els símptomes de pèrdua de la funció vestibular apareixen abans que tingui lloc la mort de les cèl·lules ciliades. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per un equip de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb investigadors de la Universitat de Girona, i que ha permès identificar la causa de la recuperació del sistema vestibular en casos d’otoxicitat crònica. Concretament, diu Jordi Llorens, investigador de la Universitat de Barcelona i de l’Idibell, que ha liderat la recerca, “hem vist que, prèviament, es produeix una desconnexió entre les cèl·lules ciliades i els terminals neuronals, i hem pogut mostrar com aquesta desconnexió és, en bona part, reparable”.

Les causes principals d’ototoxicitat són els antibiòtics de la família dels aminoglicòsids, com ara l’estreptomicina, o productes anticancerosos com ara el cisplatí. El que se sabia fins ara és que l’exposició a aquests compostos causa la mort de les cèl·lules ciliades, que són cèl·lules sensorials i transductors encarregats de detectar el moviment i transformar-lo en un senyal nerviós. La mort d’aquestes cèl·lules és irreversible atès que no hi ha regeneració. D’altra banda, s’havia observat en pacients que hi ha recuperació funcional amb un alt grau de variabilitat —que pot arribar a la recuperació total— després d’eliminar l’agent tòxic; però es desconeixia la causa d’aquesta recuperació.

Efecte inicial de la toxicitat

En el treball s’ha identificat un efecte inicial de la toxicitat crònica: l’eliminació de les unions —que els autors han anomenat calicials—, que hi ha entre la cèl·lula i el terminal neuronal. A escala molecular, aquest canvi estructural ha estat corroborat mitjançant dades immunohistoquímiques que mostren una reducció significativa de proteïnes d’unió CASPR1 en aquesta unió que es recupera en eliminar l’agent tòxic. Altres proteïnes, com el canal de potassi KCNQ4, mostren una distribució anormal com a conseqüència de la toxicitat, la qual cosa comporta una alteració de les propietats funcionals del terminal nerviós.

En l’estudi, els autors han utilitzat un model animal en rates per estudiar la progressió de la disfunció vestibular i la seva reversibilitat durant i després de l’exposició tòxica amb nitrils. Encara que en humans no es produeix una exposició significativa a aquests compostos, els efectes són similars als que es produeixen en l’exposició a aminoglicòsids en humans.

Actualment no existeixen tractaments per a les malalties vestibulars, tot i que alguns estudis apunten que poden afectar més de la meitat de la població de més de seixanta anys. La recerca tindrà continuïtat gràcies a un ajut de la Societat Ménière.