Comín, pendent de 96 milions d’euros del Pla de Xoc per reduir les llistes d’espera

Reduir a la meitat el temps d’espera dels pacients per a la fase diagnòstica i també en les primeres visites a l’especialista són dos dels objectius que s’ha fixat el Departament de Salut en els propers dotze mesos. Aquests objectius ja estaven inclosos en el Pla de Xoc, un pla dissenyat pel Govern per invertir en polítiques socials i sanitàries. Salut també pretén reduir en un 10 per cent el nombre de persones que esperen ser operades. Aquests i altres objectius són els que recull el nou “Pla integral per a millorar la gestió de les llistes d’espera sanitàries”. Un pla que depèn de l’aprovació del pressupost de 2016. Antoni Comín, conseller de Salut, va reconèixer que el pla no tirarà endavant si no s’aprova el pressupost de la Generalitat. “Ens juguem l’equitat del sistema de Salut en la dimensió de les llistes d’espera. Justament perquè pensem en les persones, no contemplem la possibilitat de no aprovar-lo”. Comín va anunciar que es necessiten un total de 96 milions d’euros per a dur a terme els objectius fixats en el Pla.

Segons les dades que va presentar Salut, al desembre del 2015 hi havia 153.103 persones esperant per ser operades, un 13 per cent de les quals superen el termini de garantia establert. Amb tot, aquesta xifra disminueix un 4,3 per cent respecte l’any 2014. Salut calcula que per arribar al seu objectiu de reduir un 10 per cent les llistes d’espera quirúrgica són necessaris 74 milions d’euros.

D’altra banda, són quasi 657.000 les persones que esperen una primera visita a consultes externes i el més preocupant és que la meitat d’aquestes persones (322.138 ) ho han de fer més d’un any. En aquest cas, Salut calcula que per reduir la llista d’espera per a la primera visita a consultes externes es necessiten 13,6 milions d’euros. El Pla integral preveu la realització de més de 300.000 visites a consultes externes addicionals, fet que suposa un increment del 6,4 per cent de l’activitat respecte de l’any anterior. El temps mitjà d’espera disminuiria de 163 dies a 82.

Indicadors millorables

Segons Josep Maria Argimon, sotsdirector del CatSalut, les operacions de pròtesi de genoll són un dels “punts negres” de les llistes d’espera. Durant el 2015, el percentatge de pacients que han hagut d’esperar per ser operats de pròtesi de genoll ha augmentat un 6,5 per cent respecte el 2014. A banda de les intervencions per a pròtesis de genoll, altres punts negres en les esperes sanitàries són les que fan referència a les proves diagnòstiques i les consultes a l’especialista. Pel que fa a l’objectiu de reduir a la meitat l’espera per a les proves diagnòstiques, Salut anuncia que es necessiten 8,4 milions d’euros. Aquesta quantitat de diners seria suficient per poder realitzar les 30.000 proves diagnòstiques addicionals que preveu el pla, fet que suposa un increment del 5 per cent respecte l’activitat realitzada l’any anterior. En aquesta línia, les especialitats que presenten les llistes d’espera més saturades són oftalmologia, cirurgia general i traumatologia, totes elles amb una mitjana de cinc mesos d’espera.

Marcadors positius

Les intervencions cardíaques i les oncològiques han millorat el seu temps d’espera, ja que les xifres mostren que més del 90 per cent dels pacients són intervinguts en menys de 45 dies. També han disminuït les xifres en l’espera en intervencions de cataractes, que s’han reduït un 4,2 per cent en relació amb l’any passat i les de pròtesi de maluc, que han reduït les esperes un 6,9 per cent respecte el 2014.

Apoderament de l’AP

L’apoderament de l’Atenció Primària (AP) és un dels de tres eixos fonamentals que contempla el pla. El pressupost destinat per dur a terme accions d’apoderament en l’AP és de 34 milions d’euros. David Elvira, director del CatSalut, va explicar que aposten per un canvi de rol en la gestió de la demanda de pacients. “Fins ara, la demanda la gestionava l’especialista, tot i que la prioritat venia informada per la primària. Aquest cop l’AP , dins la seva cartera de prioritats, sap què és el més prioritari. Per tant, ho podrà posar dins la cartera de l’especialista sense que aquest hagi participat d’aquesta decisió”. Elvira va destacar que aquest és un element d’apoderament de la Primària “molt rellevant”.

Per la seva banda, Francesc Duch, secretari general del sindicat Metges de Catalunya (MC), es va mostrar reticent davant l’apoderament de l’AP. “Des del sindicat estem d’acord amb el criteri polític de prioritzar aquesta àrea de servei, i que sigui el professional d’AP qui prioritza en funció de criteris clínics. Ara bé, ens passa molt sovint que la coincidència moral amb el polític, quan es du a terme a través del criteris economicistes es perverteix.”. Un dels temors concrets de Duch és la contenció de la derivació de pacients. “Temem que aquest apoderament acabi incentivant que el metge d’AP no derivi, que faci de contenció de la demanda i es senti pressionat a no derivar”.

Per la seva banda, Lluís Esteve, tresorer del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB), va valorar positivament aquest apoderament. “Només si els professionals tenen una participació activa i un paper decisiu en la gestió de tot el procés, des del disseny fins a la seva execució”. Esteve també va destacar que sense les eines necessàries aquest apoderament no serà possible. “Des de l’AP es pot fer un diagnòstic i una priorització dels processos i també l’acompanyament del malalt que està en la llista d’espera. Bàsicament necessitem eines, recursos i confiança amb els professionals. Amb aquests tres elements pensem que pot ser factible que hi hagi una millora en els temps d’espera”.

El pla també contempla oferir una informació més accessible al pacient. Es preveu la publicació semestral de les llistes d’espera actualitzades al web del Servei Català de la Salut en format de dades obertes. I la publicació de la informació de manera individual de les persones que estan en llista al portal “La Meva Salut”.