Malgrat els importants avanços en el camp del tractament del càncer en els últims anys, les teràpies fracassen en molts casos perquè el tumor reapareix al cap d’un temps i la malaltia no respon ni a segones ni a terceres línies de teràpia. D’aquesta manera, la resistència als tractaments s’ha convertit en un dels principals reptes en el camp de l’oncologia, com es va exposar durant la reunió “Resistència terapèutica al càncer: progressos i perspectives”, organitzada per B·Debate, Centre Internacional per al Debat Científic, una iniciativa de Biocat i l’Obra Social “la Caixa”.
Com va assenyalar Joaquín Arribas, professor de recerca Icrea i director del Programa de Recerca Preclínica del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), se sap que els tumors tenen dues maneres d’enganyar al sistema immune. “O ben immunosuprimeixen o aprenen a amagar-se”, va assenyalar.
Càncer de mama
La línia de recerca d’aquest expert està enfocada al càncer de mama HER2+. “Treballem a desenvolupar teràpies per a segona o tercera línia quan es generen resistències al tractament en primera línia”, va dir. Una de les principals conclusions de la seva recerca és que “tractar amb dues teràpies simultàniament és més eficaç que fer-ho amb una sola”, va assenyalar. Arribas va destacar que “bastantes de les teràpies tradicionals alerten al sistema immune”. I va afegir que, una de les estratègies més prometedores per vèncer a la resistència al tractament “és la combinació de teràpies tradicionals i immunològiques”. Aquest expert va posar l’èmfasi en què, encara que la immunoteràpia s’està mostrant eficaç per al tractament de determinats tipus de tumors, “també es generen resistències a ella”.
Per la seva banda, Miquel Àngel Pujana, director de ProCURE, el nou programa contra la resistència terapèutica del càncer del Institut Català d’Oncologia (ICO), va comentar que, encara que actualment es guareixen el 85 per cent dels casos de càncer de mama, “en el cas del tipus triple negatiu la taxa de recaigudes és del 50 per cent”.
Pujana investiga per saber per què alguns tumors que es tornen resistents al tractament “adquireixen un fenotip amb unes propietats molt agressives”. Aquest expert va explicar que hi ha cèl·lules tumorals que es converteixen en cèl·lules mare. Per tant, s’administren teràpies dirigides contra “cèl·lules que compleixen una funció, però aquestes donen uns passos enrere i es converteixen en cèl·lules pluripotents, per la qual cosa el tractament ja no serveix ja que aquestes cèl·lules tenen la capacitat per adaptar-se a moltes situacions”, va dir.
Malgrat que encara queda molt per descobrir per saber com es generen les resistències, Pujana va comentar que se sap que hi ha cèl·lules tumorals que reprogramen l’expressió del seu genoma per adaptar-se als tractaments. “Una de les claus és saber de què depenen aquestes cèl·lules per sobreviure i, d’aquesta manera, podríem dissenyar teràpies més específiques en aquest sentit”, va dir aquest expert.
