José A. Rodríguez Barcelona | viernes, 04 de diciembre de 2015 h |

La teràpia gènica es basa en l’edició del genoma. És a dir, en la seva modificació. D’aquesta manera, ens els últims anys han sorgit tecnologies per editar els gens. El problema fins ara era que no hi havia tecnologia per poder modificar o editar els gens que formen part de la matèria fosca de l’ADN.

En canvi, sí que han aparegut mètodes per editar gens codificants de proteïnes. Un dels més moderns és CRISPR-Cas9, però aquest tampoc permet editar gens no codificants, és a dir, els de la matèria fosca. Ara, investigadors del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona han fet un important pas per editar la matèria fosca de l’ADN.

Matèria fosca de l’ADN

Aquesta matèria suposa el 99 per cent del total del genoma. Fins fa no gaire temps, es creia que la seva rellevància era poca, ja que es tracta d’un ADN que no codifica proteïnes. Però, en els últims anys, s’ha descobert que la seva funció sí que és important en l’activació d’altres gens i en el desenvolupament de malalties com el càncer. Bàsicament, els gens que formen part de la matèria fosca de l’ADN (que també rep el nom d’ADN escombraries) decideixen quan s’activen els gens que sí que codifiquen proteïnes. Per tant, funcionen com a interruptors que posen en marxa aquests gens. Els científics del Centre de Regulació Genòmica han adaptat el mètode CRISPR-Cas9 per editar matèria fosca de l’ADN. Rory Johnson, del CRG, explica que, per aconseguir-ho, “han adaptat un plàsmid, que és un tros d’ADN que es fa servir per editar ADN”.

Per comprovar l’eficàcia d’aquesta nova tecnologia, els investigadors van editar un dels gens no codificants més coneguts. “Es tracta del oncògen Malat, que va ser un dels primers gens no codificants de proteïnes que es va descobrir”. Com comenta Johnson, “van extraure el gen de cèl·lules humanes i van comprovar que les cèl·lules creixien molt més”.

Avantatges del nou mètode

Aquest expert explica que el nou mètode és “molt barat i senzill, i es pot utilitzar en pràcticament qualsevol laboratori de biologia molecular”. A més, un altre dels avantatges del nou mètode és que “és molt útil en cribratges on s’estudien molts gens per trobar-ne un que estigui implicat en un procés en concret”.

Como diu Roderic Guigó, coordinador del programa de Bioinformàtica i Genòmica del CRG, tenir la possibilitat de fer experiments a gran escala i explorar la regió fosca permetrà “avançar molt en el coneixement de la regulació d’expressió de gens i, per tant, aprofundir en com es gestiona la informació que fa que les nostres cèl·lues, òrgans i teixits siguin com són i funcionin correctament”.

Tallar i enganxar

Els experts consideren que aquesta nova tècncia per editar l’ADN serà la base para poder explotar tota la informació que actualment hi ha disponible gràcies als projectes relacionats amb el genoma humà i que posen a disposició dels investigadors dades genòmiques. Com afirma Johnson, “la tècnica del tallar i enganxar ens permetrà passar de simplement llegir el genoma a comprendre molt millor les seves funcions i poder intervenir en les malalties”.

D’altra banda, cal destacar que aquest mètode s’ha presentat en un article publicat a la revista BMC Genomics i està disponible en accés obert per a tota la comunitat científica.