180 treballadors
L’hospital de Cerdanya comptarà amb 180 treballadors -el 60% dels quals procediran de l’Administració catalana i el 40% de la francesa-, tot i que l’objectiu és arribar a la xifra de 200 en cinc anys. Tot plegat funcionarà en tres llengües: català, castellà i francès.
64
El centre disposarà de 64 llits, a més de 10 llits d’hospital de dia i 6 llits d’observació. Hi haurà 26 sales de consultes externes, 14 aparells d’hemodiàlisi, 18 compartiments d’urgències, quatre quiròfans, dues sales de part, servei de neonatologia i un heliport per a les urgències.
31
milions d’euros
El cost de construcció de l’hospital ha estat de 31 milions d’euros, costejats pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), en un 60 per cent, i la resta per les administracions catalana i francesa, en una proporció del 60-40 per cent. L’equipament ha costat 10 milions d’euros. El pressupost de funcionament per al 2015 és de 20 milions d’euros.
32.000
ciutadans
El centre tindrà un públic potencial de 32.000 ciutadans, procedents dels dos costats de la frontera. Aquesta població es quadruplica durant la temporada d’hivern per l’afluència d’esquiadors. Entre la població fixa que en farà ús hi ha 36 municipis francesos i 17 de catalans.
El nou hospital transfronterer de la Cerdanya entrarà en ple funcionament aquest divendres, 19 de setembre. Es tracta d’un projecte pioner a Europa, ja que és el primer cop que es construeix un centre que atendrà pacients procedents de dos països. L’hospital, ubicat a Puigcerdà, molt a prop de la frontera amb França, donarà servei a la comarca de la Cerdanya i al Capcir (França).
El nou centre, la idea del qual va començar a prendre cos amb un estudi de viabilitat el passat 2003, millorarà significativament l’atenció sanitària d’aquesta zona fronterera, que per la seva situació muntanyosa resulta de difícil accés.
Fins ara, els 32.000 habitants de la zona no podien passar breus estades a l’hospital ni rebre atenció quirúrgica al nou centre. A partir d’aquest divendres, en què es traslladaran des de l’Hospital de Puigcerdà els pacients d’hospitalització i les urgències, aquestes mancances es resoldran. Tot plegat ha estat un trasllat escalonat que es va iniciar el passat 4 de setembre amb les consultes externes. L’Hospital de Puigcerdà, per la seva banda, seguirà en funcionament però deixarà de prestar els serveis d’hospitalització i de consultes externes.
Dos països, dos models sanitaris
Segons va declarar el conseller de Salut, Boi Ruiz, el passat 4 de setembre, “ens trobem davant d’un projecte singular, ja que inaugurem un equipament sanitari públic al servei d’una població amb nacionalitats diferents”.
Precisament un dels reptes als que s’han hagut d’enfrontar els especialistes del nou centre és el d’harmonitzar dos models sanitaris diferents: el francès i el català. Segons Ruiz, el model francès és de lliure elecció i més de seguretat social, mentre que el català és un model nacional de salut. El fet d’haver de conjugar les traves legals i administratives d’ambdós països és el que ha endarrerit la posada en marxa de l’hospital.
El director general de l’Hospital de Cerdanya, Jordi Gassió, ha explicat a GACETA MÉDICA que tota la gestió mèdica, clínica i administrativa del centre es fa de manera conjunta, i per això “ha calgut encaixar protocols clínics de les dues bandes per fer un protocol comú”. Però, a més d’adaptar protocols, les característiques d’aquest nou hospital català-francès han fet necessari formar al personal en aspectes com ara la llengua o la manera de relacionar-se amb el pacient. “Al pacient francès, a diferència del català, no el pots tutejar”, ha assegurat Gassió.
El personal que treballarà al nou centre procedeix principalment de l’Hospital de Puigcerdà.
Medecina dels esports de muntanya
El centre vol convertir-se en un hospital de referència en la medecina dels esports de muntanya, un àmbit en què l’Hospital de Puigcerdà ja tenia una llarga tradició. Per aixó s’habilitarà una unitat de medecina esportiva vinculada a les característiques dels esports de muntanya (pacients que pateixen hipotèrmies, etc.). L’objectiu és constituir una xarxa de serveis sanitaris pels esportistes d’alt nivell però també per a la població en general. Per això s’han buscat aliances amb el Centre Nacional d’Entrenament d’Altitud, el Centre Hospitalari Perpinyà, el Laboratoire Performance Santé Altitude de Font-Romeu i el Consell Català de l’Esport, amb qui el centre signarà pròximament un concert per tal de fer les revisions als esportistes d’elit de la comarca.