“Caldria ser més inquisitiu per detectar l’espasticitat en els pacients amb EM”

Antonio Escartín és neuròleg i està especialment interessat en els símptomes de l’espasticitat associada a l’esclerosi múltiple (EM), un problema que pot minvar considerablement la qualitat de vida dels pacients. En aquesta entrevista comenta els principals símptomes de l’espasticitat i els tractaments més rellevants per combatre-la.

Pregunta. Què és l’espasticitat?

Resposta. En un sentit estricte, l’espasticitat és la rigidesa dels músculs, que s’oposen a l’estirament.

P. Quina és la causa de l’espasticitat?

R. És producte de les vies descendents del sistema nerviós central. Per tant, es deu a un problema de la via central de conducció, que ha de transmetre les ordres del cervell a la medul·la. En les persones que pateixen esclerosi múltiple, aquesta via està afectada i les ordres no arriben.

P. A banda de la rigidesa dels músculs, quins són els símptomes més característics d’aquesta manifestació?

R. Doncs poden ser molt diversos. La rigidesa muscular pot causar que els pacients pateixin espasmes dolorosos, que tinguin dificultats per caminar i caminin com rígids, que pateixin dolors difusos. També pot succeïr que tinguin problemes del control dels esfínters i disfunció sexual. A més, els espasmes i els dolors poden provocar fatiga.

P. Com comença a manifestar-se l’espasticitat en els pacients amb esclerosi múltiple?

R. A vegades els pacients et diuen que tenen problemes per caminar, o es produeix un augment generalitzat dels reflexos, o presenten un reflex de Babinski. És habitual que la marxa del pacient ja no sigui harmoniosa, que quan camina se senti més rígid. Aquests acostumen a ser els primers signes de l’espasticitat. Els últims són les contractures musculars, els espasmes en flexió que impedeixen la higiene íntima. Als pacients els hi costa molt estirar les cames. En l’espasticitat predomina l’abducció i l’estirament en els membres inferiors, mentre que els membres superiors tenen tendència a flexionar-se.

P. Quan s’inicien els símptomes de l’espasticitat?

R. Acostumen a presentar-se poc després que comenci l’esclerosi múltiple.

P. Se sap quants pacients amb esclerosi múltiple també pateixen espasticitat?

R. Hi ha molts d’estudis per avaluar quants pacients la pateixen. Una investigació als Estats Units va estudiar 20.000 pacients amb la malaltia i va trobar que el 84 per cent d’ells patien espasticitat. La major part dels estudis indiquen que entre el 40 i el 84 per cent dels pacients poden patir-la.

P. L’espasticitat pot minvar molt la qualitat de vida dels pacients?

R. La veritat és que sí, ja que poden tenir molts problemes per dur a terme moltes activitats de la vida diària. Cal recordar que tenen problemes per vestir-se, per caminar, per mantenir relacions sexuals o per fer una vida social normal, ja que els hi costa sortir a sopar amb els amics, per exemple, perquè necessiten ajuda per moure’s.

P. Quines eines tenen els especialistes per avaluar aquesta manifestació?

R. Disposem de diverses escales, com l’Ashworth. Però la més rica és l’MSSS-88, que té 88 ítems per mesurar l’espasticitat. Malgrat aquestes eines, la veritat és que moltes vegades els especialistes no passen aquestes escales.

P. Haurien de ser més inquisitius els especialistes per detectar els pacients que pateixen espasticitat?

R. Jo penso que sí, hauríem de ser més inquisitius. Crec que no ho som prou. Si preguntéssim més als pacients, en trobaríem més que tenen espasticitat. És com el tema del control dels esfínters o la vida sexual, que moltes vegades els pacients no comenten, però si l’especialista pregunta, detecta els problemes.

P. Quins són els tractaments que poden fer servir els especialistes per abordar aquest problema?

R. N’hi ha molts de tractaments. Tenim el baclofè, que interfereix amb el GABA a nivell de la medul·la i relaxa el pacient. Un altre és la tizanidina. I des de fa uns anys també disposem de Sativex, que deriva del cànnabis i que ajuda al fet que els músculs estiguin més relaxats i els pacients tinguin menys dolor. Evidentment, els tractaments farmacològics es poden complementar amb fisioteràpia, gimnàstica, natació, piscines d’aigua freda… Cal recordar que moltes vegades el tractament és mutidisciplinari i requereix la implicació de l’uròleg, el psicòleg…

P. Presenta algun tipus de risc addictiu un medicament com Sativex?

R. No, i jo no conec cap neuròleg que tingui un pacient que hagi tingut problemes d’addicció. Cal tenir en compte que la mescla d’extractes cannabinoides està feta d’una forma que es potencia sobretot l’efecte de relaxant muscular, d’antiespasmòdic i de calmant del dolor.

P. Però els pacients amb espasticitat la tindran tota la seva vida. Es pot utilitzar durant tota la vida un medicament com aquest?

R. Sí, es pot fer servir tota la vida.

P. I quantes vegades al dia?

R. Això sempre depèn del pacient. Per exemple, hi ha pacients que fan servir aquest medicament sis, set o vuit vegades al dia. És un aerosol que s’aplica fàcilment a la mucosa bucal.

P. És el tercer fàrmac d’elecció per tractar l’espasticitat?

R. Això depèn del pacient. No cal començar sempre amb el baclofè. Si un pacient només té espasmes nocturns i no té símptomes de rigidesa durant el dia, si pren Sativex una vegada al dia abans d’anar a dormir, pot obtenir prou milloria. Aquest fàrmac és molt adequat per al control dels espasmes dolorosos.

P. Quins nous tractaments poden arribar en un futur per al tractament de l’esclerosi múltiple?

R. Ara per ara no hi ha res previst que pugui arribar a curt termini. Però s’està investigant amb anticossos anti-proteïna Lingo-1, que poden ser regeneradors neuronals i causar una recuperació de la malaltia.

P. Com funciona?

R. L’esclerosi múltiple ataca la beina de mielina, lesionant-la, i la lesió pot arribar a l’axó. L’anticós anti-Lingo-1 pot aconseguir una remielinització dels axons que sigui funcional. Aquesta investigació es troba actualment en fase 2-3.