La nova molècula ASS234 té un efecte neuroprotector i de recuperació de la memòria a curt termini en ratolins transgènics model experimental d’Alzheimer. Entre altres efectes positius, estimula la transmissió colinèrgica i monoaminèrgica.
Investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de Barcelona (UB) han obtingut bons resultats d’eficàcia amb una nova molècula (ASS234) en ratolins dobles transgènics (APP/PS1) com a models experimentals de la malaltia d’Alzheimer.
No és la primera vegada, però, que una nova molècula ofereix resultats esperançadors en models experimentals i després fracassa en éssers humans. Mercedes Unzeta, investigadora de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona i encarregada de realitzar l’avaluació biològica del potencial terapèutic de la molècula, explica perquè aquesta és especialment prometedora. La gran novetat d’ASS234 és que es tracta d’un fàrmac “multifuncional, capaç d’interaccionar amb moltes dianes”. Els pocs fàrmacs aprovats contra aquesta malaltia “només van dirigits a una diana, com és restablir la transmissió colinèrgica, però l’Alzheimer és una patologia multifactorial”.
Punt de partida diferent
Per aquest motiu, els investigadors van iniciar la seva investigació des d’un punt de partida diferent. “La idea era desenvolupar una molècula nova, d’estructures diverses i que tingués com a objectius interaccionar amb diferents dianes”, afirma Unzeta. Així, els autors van combinar part de l’estructura de donepezil, el fàrmac més utilitzat en l’Alzheimer però amb una eficàcia curta en el temps, i part de l’estructura del compost PF9601N, un inhibidor de l’enzim monoaminoxidasa B (MAO B), patentat i desenvolupat pels mateixos investigadors de la UAB i del CSIC, i que, com afirma Unzeta, “ha demostrat un efecte neuroprotector en diferents models experimentals de la malaltia de Parkinson”.
D’aquesta manera, els científics van veure, en estudis in vivo, que ASS234 té un efecte neuroprotector i de recuperació de la memòria a curt termini en ratolins lesionats amb escopolamina, fet que “confirma que la molècula estimula la transmissió colinèrgica i monoaminèrgica”, explica Unzeta. La transmissió colinèrgica està afectada en la patologia i és la responsable de la pèrdua de memòria i funcions cognitives.
Tanmateix, van observar que la nova molècula “evita que l’acetilcolina, deficitària en Alzheimer, sigui degradada”. D’altra banda, “ASS234 mostra un efecte antiagregant de la proteïna beta amiloide”, diu Unzeta. En els seus estudis in vitro, s’ha vist que ASS234 inhibeix “de forma dosi-dependent la formació dels oligòmers, les veritables formes tòxiques del beta amilode, i redueix el nombre de fibres d’amiloide”.
Altres efectes positius que ha mostrat aquesta molècula és que és antioxidant i antiapoptòtica. Per avaluar funcionalment els ratolins, els investigadors van mesurar l’efecte d’ASS234 sobre la recuperació de la memòria espacial mitjançant el test del laberint aquàtic de Morris. Unzeta també destaca que aquesta molècula és soluble, de baix pes molecular i que pot creuar fàcilment la barrera hematoencefàlica.
La patent d’ASS234 ha estat aprovada als Estats Units i actualment està en fase de presentació a diferents laboratoris farmacèutics per poder realitzar “proves de toxicologia, farmacocinètica, biodisponibilitat…”, afegeix Unzeta.
