Una combinació d’antivirals orals ha obtingut una taxa de curació de l’hepatitis C del 97 per cent en un grup de pacients trasplantats hepàtics en els quals fins ara només era possible eradicar la infecció en menys del 50 per cent dels casos. A més, aquest còctel causa menys efectes secundaris que els tractaments tradicionals amb interferó.
L’equip internacional que ha dut a terme la investigació ha estat liderat per Xavier Forns, cap de la Unitat d’Hepatitis de l’Hospital Clínic de Barcelona. En l’estudi, publicat a la revista New England Journal of Medicine, es va utilitzar una combinació de fàrmacs antivirals directes (paritaprevir / ritonavir, ombitasvir i dasabuvir, associats a ribavirina) en 34 pacients que tenien el virus detectable en el moment del trasplantament i que s’havien infectat de nou després de rebre el nou orga. Com destaca Zoe Mariño, hepatòloga de l’Hospital Clínic que també ha participat en la investigació, “el 97 per cent dels pacients es van curar del virus”. Només en un dels 34 pacients no va ser possible eradicar-lo. “Vam analitzar aquest virus, i vam veure que havia desenvolupat mutacions, un fet que és molt excepcional”, afegeix Mariño.
Com funciona el còctel
El canvi que suposa aquesta combinació de quatre antivirals en comparació amb el tractament clàssic amb interferó és que aquest últim estimula el sistema immunològic del pacient perquè lluiti contra el virus. “La combinació d’antivirals actua directament en el virus, bloquejant-lo”. Concretament, paritaprevir / ritonavir inhibeix la proteasa del virus; ombitasvir inhibeix la proteïna NS5A1, “molt important per a la multiplicació del virus”; i dasabuvir inhibeix la polimerasa del virus, que s’encarrega de fabricar el nou material genètic.
En paraules de Mariño, aquesta combinació podria ser una teràpia molt esperançadora per aquests pacients trasplantats, “ja que ofereix una nova opció terapèutica”. Cal tenir en compte, a més, que en aquests tipus de pacients el curs del virus de l’hepatitis C és molt accelerat. “En menys de cinc anys, aproximadament el 30 per cent d’ells ja han desenvolupat una cirrosi”, assenyala Mariño. Seria ideal poder eliminar el virus abans que els pacients rebin el nou fetge. Però aquesta opció no és possible en molts casos, ja que la major part dels pacients es troben en fases greus de la malaltia o tenen cirrosis molt avançades quan necessiten el trasplantament. Així que “és fonamental trobar teràpies que permetin l’eliminació del virus després del trasplantament”. “Un altre aspecte important és que aquesta combinació d’antivirals és molt segura. Els efectes adversos observats han estat, en general, lleus”, explica Xavier Forns. Com assenyala Mariño, “vam veure que els efectes secundaris eren de caràcter lleu, com cansament, mal de cap, tos o una mica d’anèmia”. Només en dos pacients de l’estudi es van produir efectes secundaris greus, “però no va quedar clar que la seva causa fos la medicació”, diu Mariño.
Aquesta experta explica que els pacients que van participar en l’estudi estaven “molt estables”. El 85 per cent d’ells presentava el virus més freqüent (el genotip 1a), “i el seu fetge no estava molt danyat”. Eren, doncs, pacients difícils de tractar, “però no els més difícils”. Un dels reptes de la investigació va ser aconseguir reduir la quantitat de medicaments immunosupresors “però mantenint el mateix efecte”. Els fàrmacs contra el VHC interaccionen molt amb els medicaments immunosupresors. “Però vam aconseguir reduir la dosi d’aquests sense reduïr el seu efecte”, comenta Mariño. Ara, es vol estudiar la mateixa combinació d’antivirals en més pacients i també en pacients que estiguin més greus.
La Unitat d’Hepatitis del Clínic liderada per Forns també ha participat en dos treballs publicats recentment a la revista Gastroenterology. En el primer d’ells es va administrar tractament antiviral amb sofosbuvir i ribavirina a pacients amb cirrosi avançada fins al dia del trasplantament per prevenir la recurrència de la infecció després del mateix. El 70 per cent d’ells es va curar, fet que prova que és possible prevenir la infecció per VHC en una proporció molt important de pacients trasplantats. En l’altre estudi publicat en aquesta mateixa revista, pacients ja trasplantats amb una recurrència greu de l’hepatitis C van rebre un tractament amb sofosbuvir i ribavirir, i també el 70 per cent d’ells es va curar.“Es tracta de tres estudis molt rellevants en el camp del trasplantament i la infecció per VHC que obren grans esperances per als pacients i els professionals que es dediquen a aquest camp”, assenyala Forns.
La combinació d’antivirals actua directament en el virus, no en el sistema immunològic del pacient
El 85 per cent dels pacients de l’estudi presentava el virus més freqüent, és a dir, el genotip 1a
