Mar Barberà Barcelona | viernes, 23 de octubre de 2015 h |

El debat social sobre l’ús del big data o tractament de grans bases de dades en salut continua estant a l’ordre del dia. Per aquest motiu, el Comitè Ètic d’Investigació Clínica (CEIC) de l’Hospital Universitari de Bellvitge va organitzar, el 21 d’octubre, la II Jornada “Big data en investigació: implicacions i conseqüències”.

Joan Guanyabens Calvet, consultor IT Health, ha destacat la importància del procés de digitalització de les històries clíniques. “Aquest fet millorarà els processos i evitarà errors per falta d’informació”, ha dit. Segons aquest expert, el procés big data en salut, a diferència d’altres camps, no està, ni molt menys, finalitzat. “La nostra revolució encara està per fer”, ha assenyalat Guanyabens. L’expert també ha assenyalat alguns possibles motius d’aquest endarreriment en el procés d’implantació del big data. El més important, a parer seu, seria “la resistència als canvis d’un sector poc competitiu, com és el de la salut”.

A més, Guanyabens ha destacat que “el nostre coneixement mèdic està en continua evolució, fet que dificulta tot el procés d’estandardització”. Per últim, l’expert ha ressaltat la nul·la inversió en tecnologies de la informació i comunicació (TIC).

Per la seva banda, Francesc Esteve Urbano, president del CEIC de l’Hospital Universitari de Bellvitge, ha dit que el motiu d’aquesta segona jornada que organitza el CEIC “sorgeix de la pròpia sensibilitat dels comitès d’ètica i de la implicació que tenen amb el ciutadà i amb el pacient”. Aquesta jornada ha comptat amb la participació d’experts de diferents àmbits; administració sanitària, dret, periodisme, medicina, recerca i tecnologies de la informació. “Hem volgut que participessin diferents actors. Hem buscat donar cabuda a la veu de diferents experiències”, ha dit Esteve. Tot i les nombroses possibilitats de millora que ofereix el big data aplicat en salut, Esteve ha remarcat que “hi ha un risc respecte a la confidencialitat de les dades i respecte a l’ús d’aquestes dades, que vagin a parar a mans d’actors no desitjables que puguin acabar lucrant-se de les mateixes”. Per aquest motiu, Esteve ha assegurat que el Comitè de Bioètica ja hi està treballant. “S’està mirant que tot el procés sigui correcte i s’està buscant la implicació social i política”, ha dit Esteve.

Josep Maria Argimon, director de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries (AQuAS), ha explicat en quin punt es troba el projecte Visc+, que, els últims mesos, ha estat motiu de forta controvèrsia en els debats parlamentaris, ja que s’ha qüestionat la fiabilitat del procés d’anonimització de dades i la finalitat de les mateixes. “En aquests moments el projecte no està en funcionament al 100 per cent, però el que si que estem fent és reutilitzar la informació”, ha dit Argimon.