br
La possibilitat d’un tractament personalitzat de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) ha adquirit consistència en els últims anys, no només per la classificació dels pacients segons el seu fenotip, sinó per l’actual ventall terapèutic de nous broncodilatadors d’acció perllongada que es dirigeixen a dianes pendents, com el control de les exacerbacions i els símptomes nocturns i en despertar.
En concret, Pilar de Lucas, presidenta de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ), va puntualitzar que en l’actualitat “no hi ha dubte que els broncodilatadors, tant els beta 2 agonistes com els anticolinèrgics, han de ser d’acció perllongada”.
En el simposi “MPOC d’avui al matí”, patrocinat per Almirall i Menarini i emmarcat en el 46º Congrés de la Separ, celebrat a Barcelona, es va posar de manifest que existeix a més una sèrie de pacients amb un fenotip MPOC-asma, que presenten major reactivitat de la via aèria i per tant experimenten canvis bruscs en el seu grau d’obstrucció bronquial i requereixen tractaments amb una major rapidesa d’acció. Així mateix, hi ha pacients amb major simptomatologia nocturna o en despertar, que requereixen teràpies que cobreixin aquestes necessitats específiques.
En aquest sentit, l’anticolinèrgic d’acció perllongada bromur d’aclidini, comercialitzat per Almirall com Eklira Genuair, s’administra en dues dosis diàries, una matinal i una altra a la nit, i ha demostrat millorar la simptomatologia en aquests moments puntuals, crítics perquè el pacient pugui iniciar les seves activitats quotidianes amb qualitat de vida.
Línia de recerca innovadora
Durant el simposi Juan José Soler, director del Programa Integrat de Recerca (PII) de MPOC de la Separ, ha comentat un aspecte molt nou d’aclidini.
Encara que és una qüestió molt preliminar, també resulta molt prometedora, segons va puntualitzar l’expert, i és que hi ha oberta una línia de recerca que apunta al fet que el fàrmac tindria acció enfront del remodelat bronquial. Com indica el neumòleg, durant la progressió de la malaltia la paret dels bronquis sofreix canvis estructurals, apareix fibrosi i la paret es va engrossint, alhora que la via aèria s’estreny i provoca major grau d’obstrucció.
Doncs bé, a l’Hospital General de València, l’equip del farmacòleg Julio Cortijo està realitzant assajos in vitro que suggereixen que aclidini podria reduir la fibrosi de la via aèria, per la qual cosa controlaria el remodelat patològic a llarg termini i frenaria la progressió de la malaltia.
Així mateix, Soler ha destacat que ja hi ha dades a un any del tractament amb aclidini, que confirmen les dades de seguretat i eficàcia clínica que s’havien vist en els estudis a 6 mesos.
Més dades sobre aclidini
L’expert va fer referència als resultats de l’assaig LES39, amb més de 400 pacients i tres braços d’estudi: aclidinio, tiotropio i placebo. En termes de broncodilatació, aquest treball conclou que aclidini i tiotropio obtenen resultats similars, si bé s’ha observat “tendència de superioritat” d’aclidini en el control dels símptomes nocturns i matinals.
En comparació de placebo, la superioritat del nou antimuscarínic d’acció perllongada és clara.
Pel que fa al futur immediat del tractament de la malaltia, Soler va destacar que es tendeix a la combinació de dues broncodilatadors, un LAMA (Antimuscarínics de Llarga Durada) i un LABA (Beta Agonistes de Llarga Durada), en un mateix dispositiu, com és el cas d’aclidini i formoterol cada 12 hores a través de Genuair.
Diversos interrogants
Encara que cada vegada existeix major coneixement de la MPOC, persisteixen diversos interrogants que també van ser debatuts durant aquest simposi. Així, segons explica la presidenta de la Separ, s’ha comprovat que el pacient que té molts símptomes malgrat sofrir poques exacerbacions, presenta un pitjor pronòstic que aquell que, encara tenint pitjor funció pulmonar, registra pocs símptomes.
En aquest sentit, la nova classificació GOLD segons patró espirométric de limitació del flux aeri, que inclou les últimes modificacions realitzades sobre la versió de 2011, inclou un nou paràmetre de qualitat de vida.
De Lucas subratlla que, en comparació de les anteriors, dels anys 2007 o 2009, aquesta no només classifica al malalt amb MPOC pel FEV-1, sinó que contempla altres aspectes com els símptomes i exacerbacions.
“La classificació multicomponent és important per establir no solament el tractament del malalt, sinó també per avaluar el seu pronòstic per intentar intervenir sobre ell”, afegeix la presidenta de la Separ.
Correlació amb càncer i CV
D’acord amb la necessitat de tractar al pacient de forma cada vegada més individualitzada, depenent del seu fenotip i dels seus marcadors de pronòstic, durant el congrés es va remarcar l’associació de la MPOC amb un augment de la prevalença del càncer de pulmó, així com de malalties cardiovasculars.
Per tant, l’aparició de comorbilitats empitjoren l’escenari dels pacients amb aquesta malaltia greu per si mateixa, i exigeix un abordatge precoç i eficaç de la malaltia.
Segons comenta De Lucas, hi ha estudis que han demostrat que en ocasions en els pacients amb MPOC es duplica la prevalença de cardiopatia isquèmica en comparació de la població sense MPOC que presenta les mateixes característiques referent a edat o consum de tabac.
Per la seva banda, la freqüència de càncer de pulmó no arriba a ser el doble, però també és “clarament major”, amb independència que les persones que no presenten MPOC hagin estat fumadores o hagin estat exposades a productes tòxics a nivell laboral.
La tromboembòlia de pulmó (TEP) és menys freqüent que altres malalties vasculars, com l’infart de miocardi o l’ictus, però la seva simptomatologia és igual de greu que la de les anteriors. Davant tal problema, diverses societats científiques espanyoles involucrades en l’atenció a aquests pacients han elaborat un document de consens que actualitza amb la millor evidència disponible les recomanacions de diagnòstic, pronòstic i tractament d’aquesta malaltia. Aquest consens ha estat coordinat per David Jiménez i Fernando Uresandi, neumòlegs membres de l’àrea de Circulació pulmonar de Separ, que han comptat amb la participació de la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), la de Trombosi i Hemostasia (SETH), Cardiologia (SEC), Medicina d’Urgències i Emergències (Semes) i la d’Angiología i Cirurgia Vascular (Seacv).
Dolores Nauffal, neumòloga i coordinadora de l’Àrea de Circulació Pulmonar de la Separ, remarca que, segons dades del Ministeri de Sanitat, a Espanya durant l’any 2010 es van diagnosticar 22.250 casos de TEP amb una mortalitat durant l’ingrés de 8.9 per cent, i per tant, establir recomanacions i guies “permet avançar en la millora de la prevenció i la identificació d’estratègies de detecció precoç”.
Dades molt preliminars apunten al fet que l’aclidini podria reduir la fibrosi de la via aèria a llarg termini
En pacients amb MPOC es multiplica la prevalença de cardiopatia isquèmica i càncer de pulmó
