Fins a nou anys pot estar donant voltes pel sistema un pacient amb síndrome d’intestí irritable (SII) fins que és finalment diagnosticat, donada l’heterogeneïtat d’uns símptomes que afecten el 10 per cent de la població. Una heterogeneïtat que ha portat als professionals sanitaris a classificar la síndrome en tres grups: predomini de diarrea (SII-D), predomini de restrenyiment (SII-I) i síndrome mixta (SII-M), que engloba a pacients que sofreixen tots dos símptomes de manera alternativa.
El problema és que aquests pacients són classificats segons el seu perfil clínic, però no existeix cap prova diagnòstica de confirmació i un percentatge de pacients no millora amb els tractaments. D’aquesta manera, molts d’ells continuen el seu periple per diferents especialistes. “Aquests pacients generen una mitjana de set consultes l’any”, assegura Enrique Rei, cap de Servei d’Aparell Digestiu del Clínic de Madrid, que destaca un estudi realitzat fa uns sis anys que assenyalava que la SII-I provoca unes despeses mèdiques directes a Europa d’entre 500 i 1.000 euros l’any.
Actualment, la primera “prescripció” que se sol fer a aquests pacients és el consum de fibra o la presa de laxants, recomanacions que “milloren el restrenyiment, però provoquen una major inflor”, apunta Fermín Mearin, director del Servei d’Aparell Digestiu del Centre Mèdic Teknon de Barcelona. Per al tractament del dolor, els especialistes recomanen espasmolítics i, en casos d’una alta sensibilitat visceral, fins i tot antidepressius —aquests últims sense indicació en fitxa tècnica—.
Almenys fins ara ja que, amb l’arribada de linaclotida, un agonista dels receptors de l’enzim guanilat ciclasa C (GC-C), tant Rei com Mearin esperen millorar els símptomes i la qualitat de vida d’uns pacients que, segons escales de mesura d’aquest indicador, informen d’una qualitat de vida pitjor que la de pacients diabètics.
Segons els assajos clínics de fase III a 12 i 26 setmanes realitzats fins avui, linaclotida, amb un mecanisme d’acció local, és capaç de reduir de manera significativa el dolor abdominal ja en la primera setmana, amb un efecte mantingut al llarg del període de tractament (p<0,001 per al seguiment a 12 setmanes i p<0,0001 per al seguiment a 26 setmanes). A més, també ha demostrat una reducció significativa i mantinguda de la inflor (p<0,0001) i una millora significativa de la freqüència, consistència i incontinència fecal (p<0,0001).
Encara que aprovat per l’EMA i la FDA per al tractament de pacients amb SII-I de moderada a greu, el ministeri de Sanitat, per un visat d’incertesa en despeses, solament la finançarà de moment en aquells pacients greus que hagin fracassat amb tractaments previs.