M.B. Barcelona | viernes, 23 de octubre de 2015 h |

En el marc de la reestructuració de la Universitat de Barcelona (UB), anunciada el juny del 2014, es fusionaran les facultats de Medicina (campus de Medicina – Clínic August Pi i Sunyer i campus de Ciències de la Salut de Bellvitge), Odontologia i l’Escola Universitària d’Infermeria per crear la nova facultat de Medicina i Ciències de la Salut.

Davant d’aquesta fusió, les reaccions del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona (COIB) no s’han fet esperar. El COIB ha manifestat, a través d’un comunicat, el seu malestar, ja que considera que aquesta fusió restarà autonomia als professionals d’infermeria. D’altra banda, els estudiants d’Infermeria han protagonitzat diverses protestes en el claustre de la Universitat de Barcelona.

Representació d’infermeria

El nou ens estarà format per un degà i per 50 representants en la junta de govern. D’aquests 50 membres, infermeria estarà representada per 10. Segons Montserrat Busquets, membre de la Comissió Deontològica del COIB i docent de l’escola d’Infermeria de la UB, “aquesta representació no és suficient”. Segons Busquets, el primer punt de desacord en la creació d’aquest nou ens és el nom. “Trobem més lògic que es digui facultat de Ciències de la Salut i no Medicina i Ciències de la salut”.

L’altre problema que, segons Busquets, sorgeix amb aquesta fusió és el desenvolupament d’aquesta nova facultat, ja que es dividirà en dos campus: el campus Bellvitge i el campus Clínic. Justament aquest curs, en el campus Clínic, s’ha obert una línia d’infermeria. “La memòria presentada de la nova facultat diu que el grup d’infermeria del Clínic pertany a la facultat de medicina. Creiem que això és una irregularitat total”, ha dit Busquets, qui ha afegit que “orgànicament pertany a l’Escola d’Infermeria, amb el mateix pla d’estudis, però funcionalment dependrà de medicina. Això vol dir que els professors han de tenir el vistiplau del degà de medicina, no de l’escola d’infermeria”. El comunicat del COIB, en aquest sentit, expressa que la regulació de l’exercici professional “sols pot fer-se des de la pròpia professió, a partir de la disciplina científica que li és pròpia”.