J.A.R. Barcelona | viernes, 27 de noviembre de 2015 h |

La queratosi actínica és una de les patologies dermatològiques més freqüents i un motiu habitual de consulta al metge d’atenció primària. Però moltes vegades passa desapercebuda pel pacient o pel metge. Els especialistes en dermatologia assenyalen des de fa anys la importància del diagnòstic i el tractament precoç de la patologia per evitar que les lesions es converteixin en un càncer.

Pregunta. Quines són les principals causes de la queratosi actínica?

Resposta. És fonamental l’exposició solar continuada. Observem aquestes lesions a les regions anatòmiques exposades al sol. La pell té memòria a l’exposició solar durant tota la vida. Això significa que el dany que genera el sol es repara només en part. Es produeix un efecte acumulatiu de mutacions a l’ADN de la pell, fins que s’arriba a un punt de desequilibri, i ja no hi ha reparació possible, i apareix el càncer. Cal recordar, a més, que la taxa de conversió de queratosi actínica a càncer de pell és del 5-6 per cent. I malgrat que a Espanya no n’hi ha de registres, es considera que la queratosi actínica la pot patir el 15 per cent de la població.

P. Quines persones presenten més risc de desenvolupar les lesions?

R. Sabem que l’edat és un factor molt important. Com més gran és la persona, més risc. Per exemple, és habitual en persones de més de 60 anys, que no estan habituades a la fotoprotecció o que presenten un fototipus baix. El perfil seria el d’un pacient de 60-70 anys, pell clara i amb alopècia. És important que els metges d’atenció primària parin atenció en aquests pacients i explorin la seva pell. D’altra banda, les persones que estan rebent un tractament immunosupressor, per exemple, per un trasplantament d’òrgan, tenen més tendència a fer una queratosi actínica i, després, a fer un carcinoma escamós, que és la lesió maligna derivada de la queratosi. En aquests pacients, la queratosi evoluciona més ràpidament. Necessiten controls periòdics i retractaments preventius.

P. Quin és el paper que hauria de jugar el metge d’atenció primària (AP) en aquesta patologia?

R. És fonamental, ja que ha de saber identificar-les abans que sigui massa tard. La porta d’entrada al sistema d’aquests pacients és atenció primària. Nosaltres, des de l’Hospital de Granollers, hem engegat un projecte de formació a metges de capçalera del Vallès Oriental. Com l’àrea que cobreix l’hospital és molt àmplia, teníem un problema perquè els pacients poguessin accedir-hi. I vam veure que, en part, el problema es podia solucionar oferint més formació sobre dermatologia als metges d’atenció primària. Per això, els especialistes fem formació en diferents patologies als ambulatoris. Les sessions de formació duren sis hores i tracten sobre les principals patologies dermatològiques. I, a més, fem formacions més específiques als metges de referència de cada àrea, i aquests després s’encarreguen de divulgar el coneixement als altres metges.

P. En què consisteixen les formacions més específiques als metges de referència?

R. Vam decidir centrar-nos en quatre blocs: oncologia dermatològica; psoriasi, ja que es tracta d’una patologia molt freqüent; patologies inflamatòries en general, ja que, si les sumem totes, representen el 8-10 per cent de les causes de derivació a l’especialista; i les patologies infeccioses. Totes elles són malalties que pel seu grau de complexitat necessiten un format més avançat.

P. Quin és el paper de la telemedicina en aquest projecte?

R. Ens és molt útil. Els metges de capçalera ens poden enviar imatges a l’hospital. Això ens ajuda a reduir les llistes d’espera i potencia la formació del metge d’atenció primària. Fem un informe i, si cal, demanem que ens enviïn el pacient. A vegades, els tractaments generen reaccions i els pacients s’espanten. Els metges ens poden enviar fotografies per decidir si la reacció és normal o no. La telemedicina és un pont entre atenció primària i dermatologia que funciona molt bé.

P. Existeix un infradiagnòstic de les patologies dermatològiques

R. Moltes vegades, les patologies dermatològiques no es diagnostiquen correctament.

P. Quina és la patologia dermatològica més infradiagnosticada?

R. La queratosi actínica. Existeix una falta de consciència general, ja que moltes vegades els pacients no són conscients que poden tenir lesions precancerígenes.

P. Quins són els millors tractaments per combatre aquesta patologia?

R. Un és la crioteràpia, adequat quan la lesió es troba ben aïllada. En estadis més avançats calen tractaments enfocats al camp de cancerització. Aquest camp és la zona del voltant de la queratosi. És una àrea que sembla normal, però, si es fa una biòpsia, està afectada. Si volem aturar la queratosi actínica, també cal actuar en aquesta zona per evitar l’aparició dels carcinomes. Per tant, per tractar aquest camp de cancerització tenim quatre productes tòpics. Un és diclofenac 3% amb àcid hialurònic, que funciona molt bé en aquest camp, és una bona teràpia de manteniment. També tenim imiquimod, el mebutat d’ingenol i una combinació de 5-fluorouracil i àcid acetil salicílic. D’altra banda, també podem utlitzar la teràpia fotodinàmica, que consisteix a aplicar una crema que només és absorbida pel tumor i, després, aplicar una llum ultraviolada a la zona. Hi ha múltiples tractaments. Cada pacient en requerirà un o un altre en funció de les seves lesions. Cal destacar que diclofenac 3% amb àcid hialurónic i imiquimod són els tractaments que més camp de cancerització cobreixen, mentre que per lesions aïllades es pot optar per crioteràpia o 5-fluorouracil i àcid acetil salicílic. D’altra banda, com parlem d’una malaltia crònica, s’ha de tenir en compte que diclofenac 3% amb àcid hialurònic presenta un bon perfil de tolerabilitat. Per això és un bon medicament per fer un tractament crònic.

P. Perquè és tan important tractar el camp de cancerització?

R. És una diana importantíssima. Abans els tractaments estaven molt dirigits a les lesions, però hem entès que això no soluciona el problema. Perquè s’elimina una lesió però en surt una altra al mateix camp, que, per exemple, pot ser tota la calba d’un pacient o una part.

P. Com es pot detectar i delimitar aquest camp de cancerització?

R. El problema és que no presenta canvis evidents, però a nivell microscòpic o genètic s’observa dany. Les teràpies han d’anar dirigides al camp de cancerització. Si un pacient té queratosi actínica, i no es tracta el seu camp de cancerització, serà un frequentador del sistema sanitari.

P. La querotsi actínica és una patologia crònica?

R. És una patologia amb tendència a la recidiva. Cal fer-ne un seguiment crònic.

P. Però hi ha pacients que deixen els tractaments durant l’estiu…

R. És el concepte de caiguda del tractament durant l’estiu. A vegades, els pacients deixen de fer servir les cremes durant l’estiu perquè poden causar una mica d’irritació. Però, òbviament, nosaltres recomanem que els tractaments mai no s’han d’abandonar, sigui estiu o qualsevol altra època de l’any.

És important que els metges d’atenció primària explorin la pell de determinatspacients” És important que les teràpies vagin dirigides al camp de cancerització, on creix la lesió”

Cal que les teràpies contra la queratosi vagin dirigides al camp de cancerització,
on creix la lesió”

Si no es tracta
el camp de cancerització, el pacient serà un frequentador del sistema sanitari”