br
Les taxes de mortalitat per cirurgia cardíaca a Espanya són similars a les de països europeus de referència com Alemanya i Gran Bretanya, tal com es desprèn de la publicació de el “Primer Informe del registre espanyol de cirurgia cardiovascular de l’adult”, un estudi observacional elaborat per la Societat Espanyola de Cirurgia Toràcica i Cardiovascular (Sectcv) en el qual han participat 14 hospitals de tota la geografia espanyola, dels quals s’han obtinguts mostres de més de 30.000 procediments quirúrgics.
Una de les conclusions més importants de l’estudi és que “el percentatge de cirurgia coronària a Espanya és el més baix d’Europa”, assegura Miguel Josa, vicepresident de la Fundació Cirurgia i Cor i coordinador del Grup de Qualitat de la Sectcv. “Aquest tipus d’intervencions representa menys del 30 per cent de tots els procediments cardíacs realitzats durant el període estudiat, entre 2003 i 2011”, assegura Josa. A l’altre costat de les estadístiques, la cirurgia valvular aïllada, que suposa actualment el 36 per cent del volum total de cirurgia cardíaca, duplicant fins i tot la mitjana europea.
Una dada a millorar és l’alt risc preoperatori dels pacients espanyols operats de cirurgia coronària, solament superats pels suïssos. Quant al perquè, si ben les dades de l’informe no permeten esclarir del tot les causes a l’ésser de tipus observacional, Josa suggereix que es pot deure al fet que “els protocols de referència en cirurgia usats a Espanya són diferents dels d’altres països”. Un aspecte, el de l’elevat risc, que no sembla afectar, això sí, a la mortalitat que, com dèiem, es manté en xifres similars a les d’altres països de la Unió Europea.
L’estudi posa també de manifest les diferències entre homes i dones, arribant aquestes últimes a una intervenció cardiovascular de qualsevol tipus entre tres i cinc anys més tard que els homes. Tampoc aquí estableix l’estudi les causes per les quals podria produir-se això, si ben Josa apunta a diferències biològiques, al probable augment de la proporció de dones en grups d’edat avançada o fins i tot a possibles “diferències en l’orientació de l’atenció cardiològica a dones”.
Un altre assumpte important és el de les urgències, ja que l’estudi mostra com el numero de procediments realitzats de manera urgent ha augmentat exponecialment en els últims cinc anys, arribant a representar més de la meitat en 2011. Una circumstància que repercuteix de manera directa tant en l’augment de la mortalitat, en ser operacions que comporten un major risc, com en l’augment de les estades hospitalàries, ja que són pacients als quals els costa més recuperar-se, la qual cosa significa al mateix temps un increment en les despeses.
I, com assegura Josa que “una informació sense proposar canvis de millora és un recurs poc útil”, a més de presentar l’informe a l’administració sanitària perquè ho valorin, el repte està ara a incorporar més centres a aquest informe per convertir-ho en una referència nacional i a aprofundir en el tema de les comorbilitats associades que solen presentar aquest tipus de pacients.
Amb la participació de 14 centres, l’Informe ha aconseguit analitzar més de 30.000 mostres
Als darrers 5 anys, les operacions urgents s’han vist augmentades de forma exponencial
